No em surt plorar

Un relat de: Massagran

Estic tant trist avui...i ja no em surt plorar.

He mirat enrera, el camí que he fet.

Ja sé que això no s'ha de fer mai però la vida se m'ha aturat de sobte, amb un cop de porta als nassos i no he sabut fer res més que mirar enrera per buscar les raons de l'embat furtiu.
Fa setmanes que hi ha corrent d'aire en el meu dia a dia, el mateix corrent d'aire que fa uns dies em portava el somriure i el benestar, l'esperança del canvi i que avui m'ha fotut la porta als nassos.

He mirat enrera i he vist el camí.

No s'ha fos, òstia!, és un bon camí, les meves passes són encara fresques i profondes. No se les ha endut el vent ni hi ha crescut pas cap mala herba.
El camí hi és, amb els seus asfalts i els seus sots indomables.

He mirat enrera amb la porta encara encastada a la primera linia del front i he volgut plorar però no em surt.

Em sento extrany i fluix i trist. Estic cansat i per primera vegada a la vida sento que aquesta porta em toca obrir-la sol.
I aquí està el dubte.

Vull seguir endavant?

Encara sóc a temps de tornar enrera, de desfer el temps i els paissatges viscuts per prendre un sender més amable, amb menys esborancs però també amb menys flors, amb menys cims i amb menys companyies.

Vull plorar perquè fins ara el plor ha dissolt la pena, el plor m'ha alliberat de l'abraçada del negit al cor, el plor, com un estornut, ha fet fora la coïssor del primer embat de la flama.
Però no em surt plorar, com si volgués que aquest foc digereixi tota esperança amagada darrera d'aquesta porta.

Oh, maleït destí, si existeixes, perquè em poses encara a prova?
Quants anys més han de passar fins que aquest corrent d'aire esbatani la porta enfora i em regali el perfum de les flors enlloc de fer-me près d'un sentiment de falsa harmonia i carregar contra mi la fúria imprevista del cop de porta.

Estic trist avui i ja no em surt plorar.

Em faig un home o és l'home que se'n va?



Comentaris

  • Crec que...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 12-04-2008 | Valoració: 10

    és fàcil sentir-se identificat amb el teu relat i les sensacions que vas descrivint, fins i tot aquest tancament de porta als nasos que tan bé has sabut dibuixar amb paraules i que ens força, al menys de moment, a parar i mirar enrere, i valorar si val la pena aferrar-nos al passat i des d'allà redreçar el camí i cercar una senda més amable o seguir l'impuls de camnar cap endavant atrets per la passió de viure.
    He vist el teu relat per atzar i de debó que m'ha encantat.
    Una abraçada

  • MIRAR ENDAVANT FA RESPECTE[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 18-10-2007 | Valoració: 8

    La vida no s'atura mai. T'agradi, ens agradi o no. I mirar endarrera és contemplar el passat. És anar al museu dels records.... en aquest museu pots trobar referències, experiències, peró mai pots trobar vida.

    M'agrada com et comuniques. I sento la temptació de comentar, més que el teu relat, el que expresses.

    M'aturo. Em pots dir, i amb tota la raó... que m'importa !!!

    T'invito, jo ho faig i funciona, a mirar endavant... és un repte, una aventura i també una realitat. T'animo a viure la realitat amb plors i somriures.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Massagran

Massagran

18 Relats

34 Comentaris

21041 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Qui sóc no té importancia.
Què sóc, m'ho diràs tu.
Com sóc, amb el temps canvia.
Per què sóc, això sí és fotut.

Però et dono quatre pistes de les que solem donar:

- Vaig nèixer amb la "democracia", el 6 de Desembre del 1978.
- Aficionat, entre d'altres coses, al cant, la literatura, el teatre, les llengües i les persones.
- La motivació per escriure me la va donar la incapacitat familiar de mantenir les coses al cap més de tres segons. El pare duia sempre un llàpis a la butxaca i algun paper i jo el vaig imitar.
- Escric quan estic molt content o quan estic ben desanimat. La resta de mesos sóc gairebé l'home més feliç del món.
- No tinc parella...i els meus amics no entenen perquè...jo tampoc.
- Per davant de tot: Gràcies.
- Per darrera: Ho sento.
- I mentrestant: un somriure.

El meu correu:
socasterix@hotmail.com