No em sento pas culpable

Un relat de: Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Senyora Fiscal:

La vostra institució,
el ministeri públic,
toca,ara, la solfa de la "Progressia"
Molt bé! Estau de pleitesia.
Aixi podeu seguir.

Jo recordo quan anys enrera
éreu el Tribunal d'altra dictadura.
Que més dóna mirar a dreta
o mirar a l'esquerra.
Al cap i a la fi, per a tots,això és igual.
Un simple mudar-se de lloc
Un simple canvi de positura.
Però vós, Senyora Fiscala,no mudau d'ofici:
La vostra tasca és, ella, la mateixa.
Acusar en nom de la Llei establerta!
Ahir acusaveu invocant certes tradicions;
avui ho feïs en nom de no sé quines obligacions.
Però de quines obligacions me parlau, Senyora?
L'obligació - el progrés - d'aci uns anys esser
una terra de vells sense identitat
i amb la sang nostra que ja no circula?
Una terra que és tomba i no cuna.

És en nom d'aquesta mena d'obligacions
que m'acusau d'haver delinquit?
Per vostra senyoria és delicte
nomenar l'amor sensual i físic?
Perdonau-me, ara no tocau bolla.

Jo no em sento pas culpable, Senyora Fiscala.
Ni amb els meus escrits de queixa i plany
crec haver causat, a l'honra de ningú, cap dany,
o ferit la llibertat sexual de cap dona triada,
si això vos ve més de gust i gana.

Vos heu aprofitat de la meva ignorància juridica,
per a dur-me al banquet com un que mata o roba.
Podeu sol-licitar totes les penes i càstigs
que els vostres codis i lleis penals
atorguen a vostra vostra missió.
M'ho podeu arrabassar tot quan tenc en aquest món.

Més enllà de qualsevol parer terrenal fallible
i baldament el vostre acta d'acusació,
jo estic convinçut d'haver-me mantingut
a la Llei fidel i no esser-li pas rebel.
La Llei eterna de la Consciència del bé i del mal.

Jo no em sento pas, Senyora, mereixedor de cap condemna.
I encara que ho perdés tot,em quedaria una cosa:
La convicció d'haver estat un ciutadà honrat i de bé.
Un home que vol desijar i esser desijats
com desijen i són desijats
tots els que poblam aquesta planeta
on neixem i on morim;
on reïm i on ploram
tots els fills d'Adam i Heva.

Jo,Senyora Fiscala, no em sento pas culpable.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Joan  Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

222 Relats

334 Comentaris

198908 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.