No em prenguis les paraules

Perfecta poesia en nom de la llibertat.

Eva

una petita esgarrepada. crec que de vegades fins i tot això ens deixem prendre, tot i que sempre les poguem recuperar, més tard. en la senzillesa del poema hi resideix la brillantor.

petons ensucrats!

Podem lliurar el nostre cos, les nostres coses materials i fins i tot part de la nostra llibertat... però mai les PARAULES que són el símbol de la nostra voluntat, del nostre voler i el nostre ser.
Un final genial, rebel i humà a la vegada.
Una abraçada

No, no et pendrem les paraules,
ni els mots que t'identifiquen i et fan ser única.
Les teves paraules restaràn serenes, ara i sempre.
Res canviarà el camí que ja fa temps van encetar.

La vida s'acaba, les paraules, no.

helena

Perquè és l'únic que tenim.
És l'únic que ens acompanyarà la resta de la nostra vida.
M'ha encantat. Dessolador, però ferm.

El poeta les duu al cor, les necessita per comunicar el que perceb i per viure ell mateix...
M'ha recordat la poesia d'en Martí i Pol, me l'he imaginat a ell, impossibilitat de moviments, però amb les paraules repartides entre el cor i les mans...

Molt bo, Salzburg, de veritat...

angie

aquí no són paraules
són tu mateix/eixa

Deu ni do, un bon poema. Tot i no ser gaire llarg i força senzill, diu molt i, el millor, transmet molt. Aquestes ganes de parlar, d'escriure o de llegir! Aquesta força que lluitaria contra tot per salvar... la paraula!
M'ha agradat molt.

Petons!

Brutal!

Genial!

Com mola!

Com triunfa!

Com xana!

Súperguapo!

Im-pressionant!

En vols més? Com m'agrada nena! :)


Petonassos!

anNna**

arrossegadora i vital, que et fa dir a crits que t'ho podran prendre tot, podran llençar-te a l'infern més profund, destrossar-te el cor i l'ànima, robar-te els sentiments, condemnar-te a la tristesa més gran, convertir-te en un ser inexpressiu, buit, mort.....

I a canvi, només tens un prec, una sola cosa a implorar.... la paraula.

"...
Estripa'm l'esperança
i roba'm la nostàlgia.

Arrenca'm el plor
i el somrís de la cara.

Però mai,
mai,
no em prenguis les paraules".

No saps com comparteixo aquest desig teu... la paraula, aquests petits sons que anem encadenant en paraules, en frases, en diàlegs, que esdevenen, si en sabéssim prou, en el millor regal que m'hai ens hagin pogut fer.

I m'agrada que tu també te n'hagis adonat i ho hagis immortalitzat en aquest altre poema, ple de força i amb aquesta barreja preciosa de sensibilitat i de maduresa.

Un beset i.... mil paraules admirades!

Pero deixa'm les paraules. Mai més ben explicat.

Equi

Potser perquè les paraules que neixen entre la ment i el cor són l'essència de tot el que som i sentim, l'expressió de cada emoció, de cada pensament.
El batec de la contemplació constant, el fil que ens uneix al món.
La connexió de dins a fora i de fora a dins...

Potser perquè aquestes paraules que tant estimes són molt més que paraules...

Un poema intens, apassionat i amb molta força.

Molts petons i fins aviat!

molt bon poema aquest...tot el sentiment comprimit en un únic desig..."no em prenguis les paraules"...
com sinó, diries aquestes coses tan meravelloses que dius?.

Gràcies pels teus comentaris. Et xontinuaré lleguint. 1ptó. ESPIRAL.