No em miris amb aquests ulls

No em miris amb aquests ulls
Aquest cop no em convenceràs…
No insisteixis més
Saps que sóc fàcil d'enganyar…

Hagués jurat que no em coneixies.
Anava errada, segurament
Coneixes les meves febleses
I ja en tens prou, de moment

Res és ja tal com jo espero
En uns segons, tot del revés
No sé si és que barrino massa
O que no hauria d'esperar res…

Però com vols que jo no esperi
Que deixi, de sobte, de somiar
Que trista seria llavors, ma vida
si deixés d'imaginar…

Un o dos, o tres somriures
se m'escapen al pensar
què és el què jo ara voldria…
pugui o no ser veritat.