No em correspon

Un relat de: aleix

Tot trencat, esvalotat, somrigut i escalonat,
tou de tu, fresc de res encabriolat.

Arremangat i eixut de borratxera,
estirat en la soledat dels pensaments.

Complagut del no tenir-te,
segur de la derrota congelada de passió.

Amic de l'aventura recargolada de sentits,
comprant diamants de pedra bruta i rugosa.

Dilatant la vida en miralls de mi mateix
i mentrestant a fora hi fan festa,
uns per aqui, els altres per allà,
i mentrestant a fora hi fan festa.

Tan fugaç és l'alegria
que rebrinca per les muntanyes nevades
del meu trist hivern?

No em correspon jutjar-me,
i tot i així ho faig escapant de la presó
on la meva ànima plora desganada.

Dibuixo que t'estimo i tu no vols,
escric que t'he perdut perquè no t'he sabut trobar.

Quan durarà la perdició que em sorprèn en obrir els ulls?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

aleix

176 Relats

134 Comentaris

106434 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Vaig néixer, per be o per mal, l'octubre del 1979. Vaig començar a escriure per matar l'aborriment de les classes a l'institut, però tot el que escrivia anava a les escombraries. Va ser després d'una nit de borratxera que vaig decidir guardar tot allò que se'm acudis relatar. Desde llavors tinc tota l'habitació plena de bocins de la meva història.
Va ser a principis d'any quan la meva companya de pis em va donar l'adreça d'aquesta pàgina, grata sorpresa, i desde llavors que volto per aqui, intentant escriure i també llegir i comentar.
aleixeliasbandres@hotmail.com