NO ELS ENVIÏS A LA MERDA SI NO VOLS QUE TORNIN!

Un relat de: Marina Terra Èol
Tinc un amic que es dedica a enviar la gent a la merda. Soc de les poques persones que no han escoltat de la seva boca un: “VES-TE’N A LA MERDA!!!!!”.

L’altre dia precisament, em va escriure per explicar-me que havia enviat a la Magda a la merda. Diria que ho deia en un to mig enfadat i molt seriós, com si aquell gest marqués un punt i final a la seva relació d’amistat (jo no en diria ni d’amistat, però bé....).
Em van venir ganes de riure. Quantes vegades havia enviat a la Magda a la merda?
I iups, no se’m va ocorre res més que escriure-li quatre ratlles:

- “Rafael, amic meu, si envies una persona a la merda poden passar vàries coses:

1. La persona et fa cas, busca una merda, la troba, va cap a la merda, fa pudor, no hi està bé i prefereix tornar a on estava, al teu costat.

2. Com que en aquest país es ben fàcil haver d’anar pels carrers esquivant les merdes dels gossos, en localitza més d'una i li toca tornar per preguntar-te a quina de les merdes vols que vagi. Li expliques, se n'hi va, sent pudor, no hi està bé i prefereix tornar a on estava, al teu costat.


3.. La persona et vol fer cas, però no sap com s’hi va a la Merda. Utilitza el GoogleMaps o el GPS i no troba cap camí per arribar a destí. De fet, no es localitza Merda en cap lloc del món. I és clar, es pensa que no t'ha entès bé o t'has confós, no li agraden els malentesos i no li queda altre remei per aclarir-lo que........... tornar a on estava, al teu costat.

Ja ho veus amic meu, passi el què passi, sempre retornen a tu.
De fet, també es podria mirar la situació des d'un altre punt de vista......ejem, aquí va: si envies algú a la merda i resulta que sempre ve cap a tu........

Bé, potser aquest últim punt me l'hauria d'haver estalviat?

Rafael, maco, que no te n’adones que continues tenint les mateixes persones que has anat enviant a la merda al teu costat?

SI VOLS QUE ALGÚ S’ALLUNYI DE TU I NO TORNI, DESITJA-LI DE TOT COR QUE LES COSES LI VAGIN MOLT I MOLT BÉ SENSE TU.”

I fins aquí el què li vaig escriure.
Tot i les meves reflexions i consells però, el meu amic segueix enviant gent a la merda i després d’aquestes quatre ratlles, segur que deu estar pensant que soc una irreverent i mala amiga que li va en contra i pinta, que no tardaré gaire a sentir d’ell un: “VES-TE’N A LA PUTA MERDA!”.

I així li va, amb aquelles persones que ell en diu “enganxifoses i tocawebs” rondant-lo.
He arribat a la conclusió que és la seva manera d’anar per la vida. Juga a crear detractors dels qui s’ha de defensar i lluitar traient tota la seva força per reafirmar-se, fer la seva i demostrar-los que ell té la raó tot aconseguint els seus propòsits.

Algun dia potser se n’adonarà que és molt cansat anar així pel món i que pot fer la seva i aconseguir els seus reptes sense haver de crear ningú que li vagi en contra.

Bé, estimats lectors, espero que el meu relat us hagi agradat i us ho repenseu una mica abans d’enviar algú a la merda.

I per últim i com no, ANEU-VOS-EN A LA MERDA!!!!!....i llegiu-me molt quan torneu!

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-06-2018 | Valoració: 10

    Gracies per llegir i comentar.
    El teu relat m´ha agradat molt et llegiré. Sol passar de la manera com tu expreses.
    M´agrada com escrius jo també et llegiré

  • Aclariment[Ofensiu]
    Nil | 05-05-2018 | Valoració: 10

    A vegades quan comentem, ho fem de manera impulsiva i és per això que el que escrivim, no és ben bé un comentari critic, al 100%, del text. És simplement un retruc d'allò que ens suggereix... Perquè, almenys jo, la majoria de nosaltres no som doctes en la matèria. Si que és veritat , que a primer cop d'ull, la meva opinió pot picar algú, per haver dit de manera generalitzada que la gent castellano-andalusa és propensa a l'insult i que nosaltres, en canvi, els catalans, si més no entre els del meu ambient, en això som més moderats o retinguts. Jo crec que cada cultura fa la seva. El que a nosaltres ens pot semblar una ordinariesa, en altres altituds pot tenir un significat espontani i manyac. Un insult pot ésser també una descarrega natural, un alliberament d'una indignació. Reprimir-lo pot comportar fer-se hom la sang agre... En definitiva. posar-se pedres al fetge... Segur que el teu amic-conegut valencià del relat deu gaudir de bona salut. Nil.

  • Total la raó[Ofensiu]
    Marina Terra Èol | 05-05-2018

    Hola Nil, gràcies pel temps i ganes invertits en comentar el meu relat, és d’agrair. Contestant:
    Suposo que després de tant bombardeig sobre Catalunya-Espanya, a molts ens ha quedat la pell fineta sobre el tema i, sense voler, ens és fàcil de posar-nos a la defensiva.
    D’altra banda, continuo dient que el relat no va de res del què estem comentant i faig notar que és bibliogràfic, que els lectors podeu comentar tot allò que us vingui de gust, que tot està bé, que m’agrada molt aprendre coses noves i com diu un altre amic: “ho tindré tot en compte”, gràcies altra vegada..
    Iups, ara ja estic patint per si he tornat a escriure alguna frase “incorrecte”...però bé,.estaré contenta de llegir-ne la correcció.

  • Afegeixo[Ofensiu]
    Nil | 04-05-2018 | Valoració: 10

    Ah! oblidava dir-te que no es diu: " ves-te'n a dida!". El dida, s'empre en l'expressió: "el vaig engegar a dida". Hacer gargaras! en castellà, potser?

  • Puntualització.[Ofensiu]
    Nil | 04-05-2018 | Valoració: 10

    Bé, jo no li dono pas al meu comentari un caire "groc" de confrontació Espanya-Catalunya. Senzillament exposo unes diferències lingüístiques en quan a l'ús de l'expressió "Vés a la merda" que el teu relat m'ha suggerit. En quan a contraposar valencià a català ho trobo inexacte. Precisament el català, diguem-li valencià, que es parla en terres valencianes fa servir també l'expressió "vés a pastar fang o l'enginyosa, de connotació sexual "vés a fer la mà". I és que els valencians que s'han mantingut fidels a la llengua no emmerden l' idioma, sinó que l'endolceixen...

  • Emmerdat 2[Ofensiu]
    Marina Terra Èol | 04-05-2018

    Bé Nil, trobo que és una mica trist que la”problemàtica Catalunya-Espanya” (per dir-ho d’alguna manera) arribi fins i tot a "emmerdar" un relat que no va d'això...però bé, gràcies pel comentari. I si, l'has ben encertat, en Rafael no és català és valencià i d’aquells valencians que se senten ben espanyols. Tot és respectable.....
    Per sort, no soc persona d'enviar gaire a ningú a la merda i més, sent conscient que són unes paraules que en general aconsegueixen l'efecte contrari del què es busca. Trobo que un ves-te’n a la merda és una forma massa “forta” de formes i quadra més amb el meu caràcter un "ves a pastar fang!" o un "ves-te’n a dida” com has suggerit. Així ho hagués hagut de fer amb els lectors. A la pròxima.....ha ha ha!

  • Emmerdat[Ofensiu]
    Nil | 03-05-2018 | Valoració: 10


    La castellanització de Catalunya també ha afectat a la manera d'insultar i l`ús que se'n fa d'ell. Entre la nostra gent, havia d'ésser molt i molt ordinària per a pronunciar mots grossos. Cosa que no passa entre la gent castellana i més encara si aquesta era oriünda de la Castella andalusa. "Como estàs hija de la gran puta?" ho he sentit manta de vegades com a salutació entre dues amigues, com aquell qui res, quan es troben. Fins i tot el tòtil del Rei Juan Carlos diu renecs de carreter en la seva privadesa. "El vete a la mierda" es diu a tort i a dret entre els castellanans de tots els estament socials, sigui la minyona o señorito de cortijo. En català per influència d'ells ho traduïm per" ves-te'n a la merda!" i n'abusem d'ell fins i tot en els culebrots de TV3, i ja no dic del "toca'm els collons" traducció literal de "tocame los cojones" Quan abans em dèiem: toca'm els dallonses. Que se n'ha fet de les expressions nostrades, com ara: "Ves a pastar fang" quan engegaven algú a dida. En occità diuen: ves a cagar a la vinya! Ambdues més fines i ecològiques a parer meu. Enginyós relat el teu Marina.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marina Terra Èol

Marina Terra Èol

10 Relats

27 Comentaris

7824 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
“En el què pensis et convertiràs".
Swami Sivananda

“No es pot ensenyar res a un home, només se’l pot ajudar a descobrir en el seu interior”.
Galileo Galilei

"Els murs i són per algun motiu. No hi són per mantenir-nos fora d'algun lloc. Hi són per recordar-nos amb quina intensitat volem les coses."
Randy Pausch

"Quan la ment és estable, la consciència llueix com els raigs del sol."
“Los assanes ajudaran a transformar a un individu, portant-lo des de la consciencia del cos cap a la consciencia de l’ànima.”
“Fora que la gent, aprengui a distingir entre l’ essencial i no essencial, la pau sempre els eludirà”.
“La salut és el delicat balanç entre harmonia del cos, ment i esperit”.
"Si tot el món practiqués ioga, les farmàcies haurien de tancar."
BKS Iyengar.

"No es pot conèixer sense estimar".
"El coneixement sense amor és ciència, és càlcul".
"L’amor sense coneixement és sentimentalisme".
"La intuïció és el coneixement amb amor".
Ramon Pàniquer

PER SORT, QUINS GRANS SAVIS TOTS PLEGATS (i els que em deixo, és clar).