No dormiré..

Un relat de: SaReTa

Em vas dir que de nit, seriem el que anhelàvem ser, que els somnis farien possibles les mancances de la vida.
Avui m'he adonat que es tot el contrari.
Somio somiar el teu rostre, però el meu cervell no m'obeeix perquè la meva pell et va tenir massa aprop per conformar-me amb una imatge.
Necessita la teva olor, la teva veu, el teu somriure que s'il·luminava als meus ulls...
Abans somiava que el sol escalfes les persianes per despertar, veure't, sentir-te...
Quin sentit té somiar ara?
Em despertaré, et veure, però no seré capaç de sentir-te, no estaràs al meu costat. I de nou evitaràs la meva mirada on el teu fals somriure es reflexa i cau galta avall morint en uns llavis que un dia van ser teus.

I ara només somio desperta que el que va passar encara no ha passat i els moments mes feliços han d'arribar

Comentaris

  • No et dormis[Ofensiu]
    Toni Martorell | 08-11-2006 | Valoració: 10

    Fas bé , no dormis i lluita per què el teu somni es faci realitat...