No crec en les etiquetes de l'amor

Sí. Avui no fa bon dia. M'agrada tant com el sol il·lumina el meu rostre. I quan no en fa de sol, estic més trista de l'habitual.
Per primer cop des de que tinc ús de raó no experimento aquesta sensació. Tristesa per manca de calor.
Avui, el plugim m'ha portat a la felicitat. Estic rabiosament esplendorosa. Estat elevat d'irracionalitat química. Despreocupació plena del que toca, d'allò que s'anomena normal? És tanta la necessitat de donar...I no respondre perquè ha de ser. Tu dónes i jo dono perquè ha de ser...NO.
M'omplen les lletres que et transmeto. M'inflen els fonemes que em dones. Tu vols, tu dius, tu desitges sense esperar resposta...saps... que el que dius, el que sents, el que escrius, el que desitges està escrit per mi. Sé que m'entens, només tu pots entendre aquesta estranya i quàntica sensació.
Intentaré transmetre el que succeeix...
Dos individus. Trobades. Atracció sexual màxima. Plaer immesurable. Exitació no viscuda anteriorment. Trobades. Penetrar a dins d'uns ulls. Sensacions? No voler posar terme, conceptualitzar. Tenen por. Desaparèixer? Impossible. Sincerar-se.

No!

Tornaré a transmetre el que em succeeix... les paraules no em deixen expulsar verbalment els meus pensaments.
Unió perfecte. Que té totes les qualitats requerides, que no li manca res.
Unió creada per tu i jo. Jo i jo. Tu i tu. Sé que m'entens perquè em dóna la sensació que t'estic llegint mentres escric jo.
Preguntes i respostes. Hi ha verbs i fets que no es poden etiquetar, conceptualitzar. Què és la felicitat? Què és l'amor? Què és l'atracció? Cada ser ho viu a la seva manera i li posa un nom. Això és amor, això és atracció, això és... I jo no crec en l'amor, la felicitat o l'atracció que la resta dels subjectes d'aquest món creuen. Abans sí, ara no. No hi ha mot sents? Perquè no es pot explicar amb paraules d'avui? Perquè ningú no em podria entendre? Em sento un ésser extrarradial. I és que no entenc com tu i jo, s'han retrobat per sentir això. Missió. Potser sí, potser no. Serà el destí.