Cercador
No crec al meu cor
Un relat de: principiant- Compartir:
Ja no creuré mai més
el que em digui el cor.
Sempre m'enganya,
m'ensarrona.
Sovint, al meu voltant,
veus burletes, em diuen:
No tinguis por, tira endavant,
si no ho fas ara, no ho faràs mai!
No les vull escoltar,
però no n'aprenc mai.
I els acabo fent cas,
m'hi llenço de cap, sempre igual....
El cap m'avisa, em recomana,
em suplica tranquil·litat.
El cor m'esperona, m'angoixa,
m'arrossega a un vol delirant.
A la fi,
sorgeix un CARPE DIEM triomfador
i jo, perdedora,
torno a quedar sola amb la meva buidor.
Comentaris
-
seran incompatibles??[Ofensiu]Noia de vidre | 25-08-2006 | Valoració: 9
el cor i el cap junts però tan distants... molt aconseguit, deixes veure que es difícil que estiguin d'acord!!
m'ha agrdat... però em permetria dir-te que creguis amb el cor.(està boig i et portarà corrent avall però ens duu la felicitat)
no deixis d'escriure!!
petonets -
Cor i cap [Ofensiu]Naiade | 24-08-2006 | Valoració: 8
Benvinguda
El cap i el cor, poques vegades coincideixen.
Es difícil triar-ne un de referència.
No hi ha regles. Nomes la experiència, els errors i els encerts t'aniran ajudant a saber triar. Encara que dolgui, no et prenguis malament un fracàs, perquè es una lliçó que t'ajudarà en el futur.
Ànims, no perdis l'esperança. M'agrada com transmets el que sents.
Segueix escribint.
Una abraçada.
-
No crec al meu cor[Ofensiu]Remoh | 24-08-2006 | Valoració: 8
Tots ens hem trobat en situacions semblants, que sembla, com dius tu, que la vida et porti i no alrevés... Però són fases que el temps canvia.
Moltes felicitats per el teu primer relat, n'esperem més...
Valoració mitja: 8.4
l´Autor
5 Relats
17 Comentaris
5593 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00
Biografia:
He tingut una vida molt normal, d'allò que alguns en diuen "d'anar fent".D'un temps ençà però, m'he adonat de que no en tenia prou. Vull portar la meva vida i no que la vida em porti a mi.
Sempre m'havia agradat escriure i no sé perquè no ho feia.
En fi, un petó a tots.
"Maleit aquell, que en els primers instants d'una unió amorosa, no pensi que aquesta ha de ser eterna"
Benjami Constant, -Adolf-
(Frase introductoria del capítol onze d'Aloma, de Mercè Rodoreda)