NO, AVUI, AVUI NO!

Si, avui si, avui si que em regalo temps i, en mig de la mandra aconseguida a cops d’arguments muts contra les urgències i la pressa, em moc a poc a poc i arribo fins al teu espai i obro el teu poema.

Ja feia massa dies que no passava per aquí; en canvi, no fa tant que passejo pels teus versos, ja que els tinc a l’abast de la mà, i sovint m’acompanyen els darrers moments dels dies, aquell en què una diu:
- no, avui ja no més! Ja hi ha prou! Que m’he guanyat el dret, a pols!

Un poema per a badar entre mot i mot, benvolguda Aurora!

Ja et vaig respondre per correu al que em preguntaves al teu darrer comentari, el que em vas deixar a sota de SECRETS, oi?

T’envio una abraçada bencarada, confiant que no et resultarà impertinent,
Unaquimera

Un poema per perdre’s entre les seves lletres i deixar-se anar tot fent el gos, és bo deixar que el cos reposi un dia i somiar truites o tan sols submergir-se en la letargia. Ocasions escasses degut als tràfecs diaris però tan necessàries per la salut.
Una abraçada

Vull fer res mes que perdrem per dins de meravellosos
Poemes com aquest.
Salutacions

Josep

cal dir no perquè sí.

Bé, poso mandra amb interrogants, perquè no sembla que sigui la mandra la que mou al no moviment a la poeta.
De tota manera, del badar i del dropejar, ja ho sabem, una ment fèrtil treu petroli.
I aquest poema deliciós n`´es una mostra.
Salut!
franz

Que bé que has descrit la flonjor i la calma de qui es deixa portar pel cant de l'aigua, fresc i fluent, ben assegut al porxo de casa, i només pensa en un vol assossegat, subtil i nou, com el bes de la rosada. Sense fer res més. Ni tan sols pensar.

Em deixes pujar al teu núvol per parlar de qualsevol cosa?

Raül

vull ser una gata tota ufanosa, tota ajaguda i amagada en un jaç tou i ple d'aromes. I que la cuina, la roba, les bambes amb fang, el gat, la planxa, la pols que fa pàtina per sobre ela puestos, se'n vagin a fregir espàrrecs...almenys fins demà.

Deliciós poema, com diuen altres relataires. Que contenta estic de llegir-te coses noves! Una abraçada

a

un poema deliciós si es de l'Aurora Marco?
Ara tinc massa hores per a "fer el gat " tot i que voldria que el cos suportés més el cansanci. Però recordo quan era jove , i tenia vuit persones al meu càrrec ,amb quin gust també hauria dit :No, avui, avui no !
Una abraçada, Aurora !

Relat que m'enganxa i m'invita a jugar amb el Sí i el No.
Quantes vegades, el NO és una afirmació positiva. I jo en el teu Relat ho descobreixo i m'enriqueix.
Visca el Sí amb N de No.

...(Kit-Kat) Estirar-se a l'herba mirant com passen el núvols i imaginar-se formes impressionants, cavalls, naus, angels, aus, dracs. I mentrestant l'esperit retorna suaument a la tranquil·litat. Qué són unes hores comparades amb la resta de la vida, doncs tencar els ulls i somiar és lícit i pràctic per continuar vivint.
Una abraçada.

A vegades ens podem reafirmar en el que diem tant dient sí com dient no. Tu has dit coses que vols i coses que no. Afirmar-se dient no també és una forma de dir sí, de conèixer-se a un mateix. I no et preocupis, si ara no et ve de gust fer això, fes allò altre. Ja vindran millors moments per a fer quelcom. Saber-se, escoltar-se és molt important. T'has escoltat i has obrat en conseqüència. I ho has fet de meravella Aurora! M'ha agradat molt i molt aquest poema. Una abraçada i miau!

Aleix

Aprenent a dir NO!

Tots ens hem sentit moltes vegades en aquest estat d'ànim, però no és fàcil plasmar-lo amb tanta riquesa de detalls, amb ritme i fina ironia. Ets la poetessa dels petits moments, de situacions passatgeres, d'allò que altres passen per alt.
I aquí està el teu poema que ens ensenya a dir NO, AVUI NO!
De ben segur que escriure'l va ser per a tu la millor medecina doncs, la "màquina" va estar refinada a l'hora de fer-ho!

M' agrada molt! Va directe a "preferits"
Una abraçada,
Núria