No a les drogues

Un relat de: Paula Montañez Malagón

He plorat moltes vegades per coses que creia que eren importants però al final, sempre son tonteries. Em trob a la meva habitació amb el llum de la lluna entrant per la meva finestra, estic trista i preocupada... Ara puc sebre que totes les persones que conten rumors sobre el meu amic Lluis, tenen tota la raó. Ell es un noi molt simpátic, divertit i agradable però mai havia tengut verdaders amics. Un matí va decidir anar-se de classe i anar amb els nois que va conèixer la pasada tarda. Jo vaig decidir seguir-los per veure a von anaven ja que li havia dit moltes vegades que ells no eren bona companyia. Varen parar a un parc i s'assegueren a un banc . Un d'ells va treure una bosseta plena de pastilles. Els va oferir a tots i en Lluis es va quedar un poc extranyat al veure que eren drogues i es va negar a prendre'n una. Aquella mateixa tarda, ell va quedar una altra vegada amb ells i els va pedir explicacions, pero la unica explicació que li varen donar, va ser que per tomar-se una no li pasaria res. Varen passar els dies i ell cada vegada estava més extrany. No apareixia per l'institut i per les tardes ponia excuses per no quedar amb mi. La nit del divendres li vaig seguir una altra vegada. Va anar a una discoteca i allà es va trobar amb els seus "amics". Vaig anar a la part de darrera quan ells varen entrar i vaig mirar per una porta mig oberta. Però l'unic que vaig podre veure va ser molta gent cridant. No vaig sebre res de ell en tot el cap de setmana. El dilluns, dos policies varen interrompre la classe de biología i varen pedir que sortís la tutora. Quan va entrar a classe va dir que tenia que donar-nos una mala notícia.

Ara estic aquí mirant com una família rompuda plora per la mort del seu fill a causa de les drogues.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Paula Montañez Malagón

2 Relats

5 Comentaris

1140 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67

Últims relats de l'autor