No a la globalització

Seré políticament incorrecte dins dels políticament incorrectes, lo qual pot equivaldre a dir: políticament correcte... però la llengua no són matemàtiques.
En fi, a mi la globalització m'agrada, doncs per damunt de tot sóc un humanista (en el sentit d'estimar la humanitat). La globalització és més que americanització, és posra al nostre abast totes (TOTES) les cultures, i la nostra a la de tots. Això m'agrada. Cultures com la japonesa li van d'aprop a l'americana, i d'altres també. La pasta i pizza italianes s'imposen al mon, el manga també... i és que podem escollir. Que la gent va al McDonalds, molt bé. A mi no m'hi veuràs, però potser sí a un sushibar, o a un mexicà, o jo que sé. Compro cotxes alemanys, llibres francesos, menjar català, mòbils escandinaus, flors holandeses, teixits de la xina, televisors del japó, ordinadors americans, petroli de venezuela, gas de kazakhistan, música austíaca, etc. La globalització no té per què ser bona ni dolenta, és com el desglaç o el calentament, nosaltres jutjem si és bona o dolenta. I, per cert, el contacte amb les altres cultures, a part de canviar-les, fa que es conciencii més de la pròpia. La globalització esta nacionalitzant el mon. I mentres ni tu ni jo renunciem a comunicar-nos en català, la nostra (amb permís d'espanya) està més o menys ben guarida. Per la globalització, respecte catalunya, no cal patir. Per l'espoli fiscal... però això és un altre tema.

Una abraçada.

Arbequina.
En fi, el poema però, no està malament.

i procuraré ser-ho sempre, malgrat que el bombardeig americà fa anys que ha començat. Tens tota la raó.

No t'aturis

Juseph

La adreça d'internet que tinc a la biografia, és per a correus.
Per messenger faig servir: carmedangla@hotmail.com

Però d'aquest compte no em miro normalment els correus.

Fins aviat

Tens tota la raó, per pura ambició de diners, hi ha una cultura que es vol imposar a les altres del món, per vendre les seves coses a bon preu i poder comprar a preus de misèria matèries primeres i mà d'obra q qui és pobre, que així ho continuarà sent.
Les diverses cultures, no les veis pas com un localisme, ni tan sols crec que hagin de competir, en tot cas han de aportar idees que els receptors adaptin al seu cas particular. Diferents maneres de veure el món, són una garantia que quan hi hagi un problema nou, hi haurà més possibles solucions.
Què passaria si hi hagués una sola cultura al món i conduís a una mena d'estat totalitari i enemic de l'home? Amb nacions més o menys poderoses ha passat sovint a la història, però sempre n'hi ha hagut d'altres que a la llarga han contrarestat els efectes. Sempre hi ha hagut una esperança de refugi per l'opositor al sistema. Una sola cultura, a mig termini portaria a la destrucció de la cultura i qui sap si de l'home.
Els qui en pertanyem a una de petita, hem de se els primers en manifestar la diversitat, i en explicar als nouvinguts que el nostre país és així. I que les seves tradicions, totalment respectables, només es podran exercir quan no entrin en conflicte amb les del país que els acull.
M'agraden molt els teus punts de vista, m'agradaria que ens escriguéssim de tant en tant. A la meva biografia hi tinc el correu electrònic.
Una abraçada.