Nits i fades que passen volant...

Un relat de: atram

Qualsevol nit pot passar volant,
qualsevol nit pot agafar-se al vol,
qualsevol nit pot fer-nos volar,
o qualsevol nit es pot deixar passar per sempre.

Qualsevol dona pot accedir, en sentir-se afalagada,
qualsevol dona pot cohibir-se, en sentir-se afalagada,
en tots els casos, a totes les dones els agrada sentir-se afalagades.

Qualsevol dona desitja ser fada, per una nit;
qualsevol dona pot espantar-se en saber que ja hi ha una fada.

Qualsevol paraula pot ser escrita,
qualsevol escrit pot ser escrit,
en qualsevol moment,
i pot ser enviat com a únic.

Qualsevol amic pot esdevenir amant,
qualsevol amant pot esdevenir amic,
en qualsevol moment.

Qualsevol dona pot ésser qualsevol dona,
però mai una dona qualsevol.
Qualsevol dona vol sentir-se única.
Qualsevol dona pot ésser única, per uns moments,
qualsevols...

Qualsevol missatge pot ésser enviat
en qualsevol moment,
incisiu, ambigu, desxifrat.

Qualsevol nit pot passar volant,
i romandre per sempre més en el nostre pensament.

Comentaris

  • mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 22-03-2007

    "i aquella nit l'agafo al vol
    per poder volar entre somnis
    i alleugerir la meva son
    per no deixar-la passar mai

    no vull que accedeixi, només que s'entregui
    pels meus sentiments fets amb paraules,
    sense cohibir-la i sense pressions,
    que povenen de dins del meu cor

    faré que sigui fada per una nit
    i el cel s'il·luminarà d'espurnes de llum
    dels cristalls il·luminats dels seus ulls
    que duraran i perduraran fins l'infinit

    deixo aquestes paraules aquí escrites
    pels records d'aquella nit que no és nit
    que ve d'un somni provinent del desig
    i que serà de segur única, sí única!

    per convertir-me en el seu amant
    o no ser amant i esdevenir amic
    i que en un imaginari instant
    esdevenir aquell desitjat amic-amant

    i enviar el meu missatge a l'única dona
    que pot comprendre que ella és única
    desxifrant dins del meu afalegat cor
    a cada instant el meu pensament

    i no voldria ser incissiu aquella nit
    perquè segur que passa volant
    i voldria romandre en el seu pensament
    a cada instant, en qualsevol moment
    i viure-ho sense somnis al seu costat."

    un bes suau i dolç,

    OhCapità.

  • El teu poema m'ha recordat[Ofensiu]
    Leela | 16-01-2007

    a la insoportable lleugeresa de l'ésser (bé no sé si es diu així). Hi has posat molts components interessants. Avui desbarro una mica o sigui que espero que em perdonis...
    Primer el temps, com de ràpid passa i com d'intens pot arribar a ser. Això m'ha interessat especialment, vull dir aquesta dualitat:
    qualsevol nit pot passar volant,
    qualsevol nit pot agafar-se al vol,
    . Al meu parer és un tema molt lligat a la nostra vida (existencial li dirien els pedants). El temps es pot sentir llarg i feixuc mentre esperem o curt i fugisser quan pesem que no en tenim. I a més hi ha el temps objectiu, el que mesurem amb els rellotges.
    Segon: la dualitat. El mateix fet ens pot fer sentir d'una manera o altra. Malgrat que el fet ens agradi (l'afalagament) som molt complicats i no funcionem com una màquina amb un input i un output... sinó que hi ha molt més, desconegut.
    Tercer: la gelosia. I reprenc aquí la idea del M. Kundera. Personalment és un tema que m'interessa perquè em sembla molt curiós. També penso que està molt lligat a la nostra biologia. El que m'ha agradat del que tu has dit és: qualsevol dona pot espantar-se . Espantar-se està bé, no enfadar-se, enrabiar-se... He llegit por com efecte d'una suposada gelosia i em sembla interessant i íntim. Tenim por a quedar-nos sols?
    Quart: la unicitat de les persones i dels fets que fem, malgrat que s'evaporin en el temps. Altre cop penso que reprens la temàtica del temps fugisser i de com afecta a la nostra vida, a la nostra personalitat, als nostres papers - als que hem pres en un determinat entorn-
    Cinquè: les paraules, el que diem, els missatges... a quina distància estan del que pensem? diem el que volem dir? diem el que pensem?....

    En quan a estructura el teu poema no m'acaba de fer el pes. Sincerament jo no en tinc ni idea de poesia (vull dir que pots fer cas omís totalment d'això que et dic). M'agrada el ritme que té, això si. La sensació que has produït però és d'aquella buidor que t'agafa tot i estar envoltat de coses... La sensació de que tot fuig, de que res es queda, i a l'horad de que tot és especial. En aquest sentit penso que el poema és genial i a l'hora difícil o sigui que demanar una altra estructura potser es demanar 'peres a l'om'.
    Perdona pel 'rollo'.

    Una abraçada ben gran,
    Leela

  • Tens tota la raó[Ofensiu]
    Lèvingir | 14-11-2006

    Lèvingir

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de atram

atram

45 Relats

223 Comentaris

58621 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
______________

Dalai Lama:

"El propòsit de la nostra existència és buscar la felicitat".

______________

Us deixo aquí els enllaços dels usuaris compartits al web:

el repte
repte poètic
nanorepte
En record a Lilith
Dia de la dona: donna
un autor, un vers: poemes

També us recomano el blog "dibuixets busquen versets" de'n rnbonet, que també trobareu pel fòrum.

I si us interessa, aneu al blog on parlem de temes diversos, bàsicament "filosòfics":

el laberint de les idees
______________

AGRAEIXO QUALSEVOL COMENTARI QUE EM VULGUEU FER. LES VOSTRES OBSERVACIONS SÓN SEMPRE BENVINGUDES.
GRÀCIES PER LLEGIR-ME!

atram.