Nits d'insomni

Un relat de: Canela fina
Em costa dormir, moltes nits embolico llençols fins a fer-me un nus a les cames. M’agrada dormir despullada, em sento lleugera, lliure, potser buscant alliberar-me dels pensaments que no em deixen dormir.
Tenir el llit sota teulada té l’avantatge que la lluna et pot acompanyar en l’insomni, a l’estiu obro la finestra que tinc damunt i l’observo, observo cada detall.
No és blanca, la lluna. Tonalitats que van des del gris més fosc fins al blanc més pur comparteixen espai, sense competir van trobant la manera de tenir el seu propi protagonisme dins la carta de colors. Completament irregular, cràters i turons, pots resseguir-la perfectament. La llum que desprèn té un cert efecte hipnòtic que fa encantar-te a mirar-la detingudament.
Amb ella n’hauria de tenir prou per sentir la pau que transmet i aclucar els ulls però... em costa dormir.
Sentiments ocults retornen a la nit, quan menys els vols més apareixen en el pensament. Talment com un somni, sempre els més profunds, els que fan mal de veritat, els que empresones durant el dia però cada nit revius.
Necessito tapar-me amb el llençol, estic nua i m’agrada el tacte del cotó a la pell, és una carícia. Fan olor de net, els llençols, em fan sentir més pura enmig dels toscos pensaments nocturns que m’envaeixen.
Concentrar-me tan sols en respirar i albergar la lluna, deixar de pensar...
Em costa dormir, s’insinua l’alba i els ulls em pesen, rellisca una gota de rosada per la finestra i em cau a la cuixa, l’acaricio amb l’índex resseguint una fina línia invisible que m’eriça la pell. Necessito notar-me el cos, fer-me real.
M’acarono les cames, els braços, els pits... em pessigo els mugrons. El cor se m’accelera i penso en com m’ho faré allà baix a l’infern perquè m’estic a punt de tocar el cony, em sembla divertit el què m’acaba de passar pel cap i somric. Me’l toco, primer discretament, lleugera carícia... Després pujant la intensitat, rítmicament... M’aturo i continuo... Ritme frenètic al final fins que inevitablement, l’orgasme. Llavors sí, la sensació d’alliberament, de laxitud mental i per fi, la son.
El despertador. Han passat 20 minuts. La nit ha fugit.
Em passo el dia esperant la nit, pensaments redundants que em tenen atrapada, espiral de sentiments amargs que vull ordenar, descansar...
Em costa dormir.

Comentaris

  • Gràcies Sergi[Ofensiu]
    Canela fina | 16-06-2015

    Gràcies Sergi, m'alegro que t'hagi agradat.
    Espero que t'animi a continuar-me llegint.

  • La teva prosa m'ha endurit[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 16-06-2015 | Valoració: 10

    M'he posat completament erecte... he oblidat la lluna, la son, l'alba,... i la persuació m'ha dominat. M'has guanyat.


    Sergi : )

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

22 Relats

68 Comentaris

15161 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
De vegades m'agafa un neguit que només s'atura quan el transformo en paraules, últimament he decidit compartir-les.