NITS D’ESTIU A SANT BENET DE BAGES

Del monestir de Sant Benet, actualment al terme de Sant Fruitós de Bages, afrontat però amb Navarcles, població amb la que ha mantingut una estretíssima relació, i que el considera també ‘ el seu monestir’ , se’n ha escrit molt, i en general diria que bé.

Consta que fou fundat entre els anys 950 i 960 per Sal•la, un gran magnat de l'època del repoblament, que en aquests anys anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa eximia de la jurisdicció civil i episcopal a dit monestir); de Roma portà suposadament el cos de Sant Valentí, que en endavant seria el copatró del monestir.

L'any 950 trobem una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal•la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir.

L’any 967 hi ha l'acta formal de fundació i dotació del monestir, i el 972, mort Sal•la es consagrà la primera església. Tradicionalment, la fundació d'un monestir en dit indret, per un cantó recollia una tradició eremítica ja preexistent en aquesta zona del riu Llobregat, i per altra banda responia a un interès repoblador en una zona com era la Catalunya Central i el Bages, en procés de reorganització repoblador, on s'estaven duent a terme multituds d'aprisions. La funció de dit monestir era la de convertir-se en el centre administrador de dit moviment repoblador. Malgrat tot, les últimes excavacions arqueològiques realitzades en dit monestir, podrien rebel•lar l'existència d'una petita comunitat pagesa assentada en l'indret de la futura fundació.

La primera comunitat monacal s'adscriví a la regla de Sant Benet i fou formada segurament per una desena de monjos replegats de la mateixa zona. La comunitat passà una època difícil per la mala administració dels abats, càrrec que Sal•la havia vinculat als seus descendents. El nomenament del primer abat per elecció comportà un redreçament del monestir, que a finals del segle fou unit durant uns anys (1075-1108) al monestir llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres.

Devastat pels sarraïns el 1114, a finals del XII i principis del XIII es construïren l'església i el claustre actuals.

El 1593 fou unit al monestir de Santa Maria de Montserrat, que hi instal•la un col•legi d'arts el 1620. El 1627 es construí el nou palau abacial i el 1633 s'enguixà l'interior de l'església perquè un incendi l'havia deixat totalment fumada. En els seus darrers temps s'hi retiraven els monjos montserratins vells.

Fou exclaustrat el 1835 i venut a particulars.

El 1908 l'adquirí Elvira Carbó i Ferrer, mare del pintor Ramon Cases i Carbó, que hi féu unes importants obres de restauració dirigides per Josep Puig i Cadafalch [ vinculat al Vallès, ja que la mare va nàixer al Mas Cadafalch, avui en terme de Castellar del Vallès ] .

Ramon Cases i Carbó, es sentia fortament vinculat a aquest indret al que va donar un aire romàntic, i va fer objecte d’algunes de les seves obres.

L’any 1931 es va declarar monument nacional.

Desprès dels fets de 1936 l'església es va abandonar. Les estances del monestir esdevindran residència estiuenca de les famílies Rocamora i Cases, descendents d'Elvira Carbó

L'any 2003 la Fundació Caixa de Manresa adquirí la propietat del monestir iniciant un ambiciós projecte de restauració i transformació de l'espai en un centre cultural.






L’any 2012, el Tomàs Irigaray Lopez, la Carmen Toledo Cañadas, la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés; assistíem a la presentació de les Nits d’Estiu, i teníem ocasió de fer- hi una visita nocturna; inevitablement em venien al cap les obres en que representa el claustre, i d’una manera molt particular la pintura en que hi apareix Júlia Peraire de Casas, esposa del pintor.










La visita és un luxe dels sentits.

Acollits com les orenetes a Món Sant Benet us sentireu a casa