Nit

Disposada a dormir. Últims minuts del dia.
Abans, però, d'intentar endinsar-me en el món dels somnis, em fumo un cigarret; un dels millors del dia.
Obro la finestra de l'habitació. La persiana no del tot abaixada per deixar respirar, al propi cos, una mica d'aire natural i bo; evitant, d'aquesta manera, que l'antro on dormo es converteixi en un núvol gris i malaltís que m'ofega.
Asseguda al llit; l'esquena, part del clatell i el cap recolzats a la paret. Les cames penjant, evitant, però, el terra fred.
Tot fosc; només la il·luminació de les faroles que s'esmuny entre les escletxes de la persiana mig oberta.
M'entretinc, entre pipada i pipada, mirant com, de mica en mica, el cigarro es va consumint; el paper i el tabac es cremen i van reculant. Alguna espurna, potser.
De tan en tan acluco els ulls, pensant en quelcom important, o no, que m'ha passat durant el llarg dia que deixes enrere.
Un sospir. Un respirar a fons.
Fa mandra, però em ve de gust escoltar alguna cançó que t'agrada i que em fa recordar. Em limites, em conformes, intentant desenvolupar dins del meu cervell com faria la melodia, com faria la lletra. En aquests moments, deixar de relaxar el teu cos cansat per accionar
l'aparell reproductor de cds... és gairebé un sacrifici.
Esclafo la cua del cigarro al cendrer. Ja és mort, els seus pocs minuts de vida s'han consumit. Res no dura per sempre.
Encenc un llumet per guiar-me fins la finestra. La tanco; la persiana també. Per tancar els ulls encara queda.
Un salt fins arribar al llit, encara fred. Aixeco els llençols i m'hi amago, buscant el meu racó i posició preferida: mig recargolada. Em tapo, gairebé fins més amunt del coll. Sempre amb un peu al descobert, tot i estar a 11 graus sota zero. És una mania.
Silenci absolut.
Merda. El llumet encara és encès. Obligues a un dels braços, el que hi queda més a prop, a desplaçar-se fins l'interruptor, mig adormit, i fas canviar-lo de posició. Es queixa. T'ha tocat, penses, i ràpidament permets a l'extremitat tornar-se a amagar.
Foscor absoluta.
Olor de llençols nets. Parpelles descansant. Intents de deixar la ment en blanc. Ganes de tenir un somni diferent, digne de ser recordat. Peus gelats. Moviments lleus per acabar d'adaptar-me a les arrugues dels llençols. Sensació genial. El dia s'està acabant. Floto.

Em molesta l'insignificant soroll del meu respirar constipat; trenca l'harmonia....
Cada cop em queda tot més lluny...
Objectes imaginaris diminuts; gairebé no pots ni identificar què són...

El meu jo ja dorm i no me n'he adonat.