Nit màgica

En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

Núria Gausachs

Enhorabona!

Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

Una nit màgica, la de Sant Joan, i un conte màgic, el teu. Fantasia i realitat es barregen perquè el lector pugui escollir on aturar-se,

M'has fet emocionar tot recordant la infantesa, quan les mares preparaven aquestes coques tan bones i tovetes de brioix amb pinyons i fruites confitades, i quan, amb l'ajuda d'algun familiar adult, muntàvem una foguera al mig del carrer; el meu pare cada any era l'encarregat de fer un gran ninot per a col.locar-lo a dalt de tot de la pila de fustes i cartrons. Aquesta celebració sempre acabava amb un recorregut final de la canalla per les fogates veïnes que ja anaven esdevenint cendra i ens n'anávem a dormir pletòrics de felicitat.

Gràcies per escriure un conte tan bonic, i gràcies pels records que m'has revingut.

Una abraçada,

Pilar

com la mateixa Nit de Sant Joan. Molt ben dibuixats tots els elements que el configuren : preparatius de la foguera, criatures entremaliades, coques, bruixes, follets i , finalment , el detall últim que ens fa pensar si ha estat un somni o realitat.
Felicitats Naiade! Un "senyor" relat.
Una forta abraçada.

una vegada més pels teus relats i els teus comentaris. No et preocupis pel tema del repte al final ha anat prou bé, segur que al proper podràs participar
una abraçadota
joan

I més la de Sant Joan, que és la nit més màgica de totes. I què seria de nosaltres sense una mica de màgia, sense la fantasia? Què seria de nosaltres si no creguéssim que el dia menys pensat les històries que inventem es poguessin fer realitat? La màgia, aquesta màgia que és la innocència dels nens, necessitem conservar-la per fer front a la vida, sobretot en temps de crisi com aquest, crisi econòmica, laboral, d'ideals... M'ha agradat molt, Naiade. Felicitats per un relat tan reeixit! Una abraçada.

Les descripcions inicials, senzillament m’han encantat. M’han recordat força la meva infantesa... després, ja ha vingut el conte a la vora del foc...
—Joan—

Crec que la nit de Sant Joan és la més màgica de tot l'any. És la que més fantasia ens pot deixar anar, especialment quan es tenen divuit o vint anys. Tots recordem aquelles revetlles, aquelles coques, aquell cava, aquella nòia, aquella ressaca l'endemà. I si a més hi afegim els elements màgics, doncs ja tenim la coca perfecta! Records, magia i gana. Un trio fantàstic! Gràcies per fer-nos gaudir tant! Una abraçada.

aleix

Aquest si que és un relat ple de fantasia i magia a vessar!
Per si no fos prou per un infant celebrar una festa preparada amb anticipació i cura, i un cop arribat el moment allargar la nit fora de casa, rondant pel poble de “sarao” amb els amics fins ben tard, resulta que la protaonista d’aquest conte pot seguir una corrua de bruixes, observar la seva dansa entre les runes d’un temple, sentir l’efecte del pas d’un Donyet, i finalment contemplar i escoltar un follet que li deixa un regal de record, una moneda que imagino guardarà sempre com un tresor.
Una nit màgica... i inovidable per a qualsevol!

T’envio una abraçada rodona com una moneda,
Unaquimera

un conte molt ben narrat, amb detalls ben inserits que no destorben el relat. M'hi he enganxat de seguit i l'he acabat d'una volada, m'ha passat com aquell donyet i la crinera del cavall.
Un relat amb dues parts ben marcades, una narració vital d'una nit de Sant Joan, i tot seguit una visió enfollida de la nit més màgica, la que ve després de les fogueres, amb les dones festives, els follets i el mig son dels tres protagonistes.

Molt bo el relat, i amb un final de conte!

Ferran

A mi em sembla que el teu conte està molt ben escrit i jo l'he entés perfectament,i mira que a mi em costa una mica entendre contes d'adults.
uanra

M’ha agradat la senzillesa en que has escrit aquest relat. M’ha agradat el ritme i com has tractat les imatges, sobretot el follet. Són elementals de la natura i a vegades es deixen veure. Són ells els que tenen por de nosaltres, els espantem. Si fóssim d’una altra mena els podríem entendre i saber de la seva feina. Tan bona, potser, com la nostra. El to en que l’has narrat també m’ha agradat, és més de respecte que de temor.
Una abraçada d’aliança
Joanalvol

comences descrivint una nit de sant joan, que són tal i com jo les vivia de petit...Després ja fas aquesta immersió en el món de la màgica nit,els bosc, les bruixes, els follets... tot plegat encantador. Et felicito.
i t'agraeixo molt que hagis visitat el meu blog que tot just comença a caminar...
una gran abraçada
joan

Un conte de bruixes meravellós, Nàiade. Tens una riquesa d'imatges que s'enllaça bé amb la narració.
un petó
Lavínia

Una història en què els tres protagonistes viuen una nit màgica de veritat. Una nit de Sant Joan sense bruixes però que no li falta cap detall: dames d’aigua, un Donyet i un follet.

Un conte d’aquells en què el narrador fa que el lector dubti si ha estat un somni o una realitat. Suposo que aquest és el dubte que desperten tots els contes a les ments dels infants.

Ens seguirem llegint

Núria

Gràcies per participar!

Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

- enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
- nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

Gràcies de nou. Cordialment,

ARC