nit, especial?

Vares arribar tard al sopar.
Jo t'esperava amb ansietat asseguda quasi bé al teu davant, però no gosava mirar-te per por de que veiessis massa clar als meus ulls quant et desitjava.

Quasi no vaig menjar... que m'importava el menjar quan et tenia només a unes passes!.
La nit, es va anar allargant entre somriures i gintònics, i ja vaig sortir del restaurant sabent que la teva ànima i la meva havien connectat. Ja no importava la gent que ens envoltava, un fil invisible ens mantenia units enmig d'una màgia que em convertia amb la teva bessona.
Et sentia indiscutiblement al meu costat, protegida, discretament, com un amant secret.
Silenciós i tènue com la llum d'una espelma.

Un a un varen anar desapareixent al passar de les hores, com al llibre d'Àgatha Christie, mentre tu i jo aguantàvem l'un per l'altre, sense dir-nos res explícitament,però amb la seguretat de que volíem estar junts. Jo ho sabia, ho notava, ho respirava.

I per fi sols, a la teva furgoneta, mentre jo repassava lentament amb els dits el logotip ovalat del volant i amb Moby de música de fons, tu feies un porret de marihuana.
- El fumem a casa meva?
Em vares dir
- Si.
Vaig contestar jo. Únicament "si", i què més podia dir?
No em podia creure ni tan sols el fet d'anar amb tu en el mateix cotxe, molt menys el fet d'anar a casa teva, al teu niu, al teu recó. Allà a on vius, a on somies i ets només tu. M'emocionava el fet de conèixer una part de la teva intimitat, però tot transcorria amb tanta naturalitat, amb tanta simplicitat, que pareixien seqüències d'un guió ja escrit. O potser jo m'ho havia imaginat tantes vegades que em pareixia saber quin era el proper pas. De fet et vares apropar tant a la meva fantasia, que vaig quedar en shock les setmanes següents.
Precisament no m'agrada realitzar fantasies de cap tipus per si de cas em decep la realitat. Però tu no vas fer-ho, no em vares decebre.
Només arribar a casa vares encendre la llar, no hi ha res més bruixot que el foc, més càlid ni més romàntic. Unes quantes espelmes i el joc apunt de començar...
Em vaig posar a tirar branquetes al foc que ja cremava, i sense adonar-me'n repetia pensant amb veu alta:
- Pas de tot, pas de tot...
- Però tu, estàs bé? . Em preguntares.
- Ara si...

Asseguts tots dos al sofà blau.
(curiosament d'aquest color recordo aquella nit, com un somni en color blau)
Tu vares començar a acariciar-me per la cintura, em vaig recolzar en el teu pit i vaig sentir el batec fort i ràpid del teu cor. Jo em limitava a deixar-me dur, a sentir l'escalfor de la teva mà, a no pensar en res i quan agafant-me pel coll, em vares atreure cap a tu i em vares besar, jo només vaig poder deixar escapar un gemec delicat, un so que ja no podria esborrar de la meva ment.
Damunt jo, sentint el teu pes,et vares treure la camiseta i oh!, Déu meu!, si mil vegades havia dibuixat el teu cos a la meva imaginació, res es podia comparar amb el que veia. Les formes marcades del teu tòrax i el pèl obscur que havia vist tantes vegades guaitar pel coll del jersei, els braços amples i forts. Em vares semblar un colós, una divinitat grega.
Poc a poc i besant-me baixaves per el meu coll, cap els pits, xuclant amb avidesa el meu melic, sense treva i baixant-me les mitges i les bragues negres, tot alhora, et vares apropar al meu sexe amb set, llepant la humitat
agredolça dels meus llavis, fent-me respirar amb lentitud i plaer. Tot el meu desig es va veure satisfet quan jo també vaig tenir el teu membre calent i tens a la meva boca.
Tots els dies passats, totes les penes, tots els dubtes, tota la vida es va fondre amb la nostra escalfor.
- Anem al llit? (tu)
- Si. (dona de poques paraules, no?)
El teu llit... i tu penetrant-me amb autoritat en ell. No vaig deixar de tenir orgasmes, l'un darrera l'altre, només que em toquessis ja m'escorria.
Sensibilitat a flor de pell, tu ja ho vares dir.
Acoblats, m'aixecaves les cames per damunt del teu coll, em portaves i em duies pels camins del plaer. Et pujava damunt i et cavalcava amb la cadència d'uns malucs experts . Deies el meu nom a l'orella, allargant la darrera "a" amb sensualitat, jo cridava el teu, et mossegava, t'esgarrapava. Ho volia tot de tu i amb tu.
- No tenim pressa...
- No, no, no... Repetia jo com una plegaria.
Deliri, i de sobte amb el fal·lus defora de jo, una ona de calor liquida colpejant-me el clítoris, fent-me fruir encara més, amb un cabal exagerat, que em va confondre per un moments. Més tard es va desvelar el misteri...
Et vaig morrejar amb passió, et vaig llepar els mugrons, vaig comprovar que la teva pell té un gust dolç, no metafòricament xerrant. Tens la pell dolça, amb un regustet semblant al de la pruna madura. Vaig sentir la teva carn dura i alhora delicada. La teva olor entre fresca i picant, un olor inoblidable, un olor que encara ara no puc deixar de sentir quan passejo per la ciutat, per qualsevol recó, una olor que m'obsessiona.
Volia gravar-te al cervell.

Directa a la fel·lació, amb ganes de tenir-te a la meva boca, a que em donessis tot el teu suc.
- Em fa mal. Vine, acosta't a mi.
Entre els teus braços m'encongeixo, em perdo, vull viure-hi.

Miro el rellotge, són les vuit del dematí, la claror comença a filtrar-se per entre les persianes.
- M'estic adormint.
T'aviso.
- Jo també em dormiria... Vols que t'acompanyi?.
- Si, per favor. Però que és això?...
- Es teva?
- No, no ho crec, quina passada!, però, que ha passat?.
Sang, molta sang. Per el meu cos, per els llençols, travessant fins i tot el matalàs. Ningú diria que feia uns instants allà s'havia fet l'amor, pareixia més bé, que havien assassinat a algú.
- M'has desvirgat!. Vaig dir rient amb ironia.
De cop vaig recordar que hi havia alguna cosa que et feia mal...
El "frenillo" esgarrat... així va acabar la nostra nit especial.

Sang, suor, plaer i una espurna d'amor