Nit d'ombres

Un relat de: Josep Maria Basté Framis
Em fa por que arribi la nit. Les seves ombres no em deixen dormir, assetgen la meva ànima com llops afamats que oloren sang.
Les ombres de la nit, a vegades, segueixen durant el dia. I a vegades mosseguen també. És molt dolorosa la mossegada d’una ombra: és ràpida, sobtada... i també és freda i profunda, el seu dolor pot durar molt temps. Son mossegades que sempre van directes al cor. I el meu cor, com el teu, no és indestructible: si les ombres de la nit l’encerclen, el poden ferir i, finalment, potser, el poden devorar.
No menyspreïs mai la nit ni les seves ombres negres. Recorda que la seva ferida et pot matar. Desconfia, quan, a poc a poc, vegis que, en arribar el dia, cada vegada et costa més recuperar-te de les seves mossegades, quan oloris la sang que vessa el teu cor ferit. Quan les teves mans, cada vegada més soles i més fredes, notin la tebior d’aquesta sang que raja del teu cor.
Sembla que les ombres de la nit són només sentiments i records que s’han tornat negres en el fons del meu cor, sembla que ells mateixos son els que han portat aquesta nit glaçada en la que poden créixer tantes ombres, i potser sí que aquí puc fer alguna cosa per evitar-les... Però això no m’estalvia el dolor, em segueix fent mal, em fa mal, molt mal.
Hi ha sortida? Arribarà la claror del nou dia? O ja no hi ha nou dia? Potser estic condemnat a vagar, eternament, entre les ombres de la nit.

Comentaris

  • La llum[Ofensiu]
    Montseblanc | 27-03-2018

    Relat en la línia dels de la boira i el desert, però aquí encara un grau més d’incertesa i de negror. S’ha de confiar en que sí, en que vindrà un nou dia i potser les ombres, tant les de la nit com les que s’esmunyen al dia, ja no seran tan fosques, inclús alguna podria desaparèixer del tot. És clar que sempre en quedaran, és inevitable, com més anys de vida, més records, més tràngols i mes ombres que surten com fum d’un tronc que crema somort...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Maria Basté Framis

Josep Maria Basté Framis

11 Relats

35 Comentaris

2917 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Hola!

Sóc el Josep Maria, vaig nèixer el juliol de 1964 a Barcelona, on visc actualment. Llicenciat en dret i en filosofia.

Després de llegir molt, fa una mica més de tres anys, quan en vaig fer 50, em va semblar que potser també jo tenia alguna cosa per dir. He publicat des d'aquell moment alguns llibres:"Finestres d'eternitat" (2014), "Amb els ulls oberts" (2015), "El temps espiral" (2017), "La vida entre línies" (2017) i "Instint de vida" (2017) (que també ha aparegut en castellà). "Instint de vida" (Pagès Editors) actualment em sembla el menys dolent que he escrit, però, és clar, jo no sóc imparcial i potser només es que el que m'agrada més és l'últim que he escrit, o potser és pel meu moment vital, o... no sé! .

Aquesta tardor (del 18) espero, si tot va bé, que aparegui un nou llibre (mes aviat llibret) escrit encara més amb el cor que cap dels que he escrit fins ara, i això que creia que ja no era possible! És ben cert que el cor sempre té nous colors i terrtoris que esperen ser descoberts. Es titula "Història d'una llàgrima".

Moltes gràcies!

Aqui em podeu trobar a la vostra disposició: jbastef@uoc.edu