Nit d'estreles

Eren les dotze i Jordi ja volia anar-se de la discoteca, però el seu amic Miquel havia aconseguit lligar-se a una xica bastant calent, i no volia anar-se'n per ella, però Jordi, a cada segon que passava es ficava més nerviós, però el cotxe era de Miquel, i ell no podia fer res més que esperar a vore que ocorria.

Finalment Miquel se la va aconseguir, i es van anar tots dos a fora, i ell es va quedar a soles, una miqueta decepcionat pel fet de que el seu amic l'havia fet això, però de sobte, un xic se li va apropar i li va preguntar:

- Ei, xiquet, que t'he passat, sembla que se t'haja mort l'avi,- va bromejar el desconegut.
-El meu avi ja es mort, gràcies, però recordar-me-ho- ara Jordi es va ficar completament trist, a causa del comentari.
-Ho lamente, de veritat, no volia ferir-te, era només una brometa, però si de veres t'he fet mal, disculpa'm.-El desconegut no sabia com disculpar-se de l'ocorregut.
-Me'n vaig, no tinc ara el cos per a romanços- digué Jordi, fent un gest d'ira i anant-se'n cap a l'eixida del local.

Una volta fora, va tractar de trobar al seu amic, però ni hi era, ni ell, ni el seu cotxe.
-Serà maleït, aquest xic, aquesta se la guarde per sempre- Va maleir Miquel amb tot el seu lèxic i després es va ficar a plorar a la vorera. Perquè ho duia tot al cotxe de Miquel, i aquell havia fet " Ciao ciao Maribel ".

Al ratet, va escoltar una veu al seu costat:

-Estàs bé ? - va dir el desconegut anterior.
- No és la meua millor nit, ho lamente. - va dir balbucejant Jordi.
-I perquè ? - el desconegut es va asseure al seu costat.
-No te tinc una confiança suprema en tu com per a tu contar-t'ho, espero que ho comprengues.- digué Jordi.
-Ho comprenc, és clar, però no suporte a ningú plorar, em fa més mal a mi, d'acord em vaig a presentar, m'anomene Biel, tinc dinou anys i visc per ací proper, i tu animalet? - es va presentar Biel.
- Jo m'anomene Jordi,i en tinc divuit, i visc una miqueta lluny d'ací, visc per les afores, però el meu amic ha fugit amb el cotxe i una amigueta i no se on estan, i ho duia tot al seu cotxe.
-I no tens mòbil per a cridar-lo, ni res? - va preguntar Biel
-Res, ho duia tot al seu cotxe-va dir Jordi.
-Doncs no et preocupes, i encara que no em conegues de res, vine't amb mi i t'intentaré ajudar et pareix bé?- va oferir-li Biel.

A Jordi no li feia molta gràcia, però no tenia més opcions, era això o romandre perdut per València, així que es va deixar ajudar per Biel.

Ells dos es van anar cap al pis de Biel, era prop a uns deu minuts d'on estaven,
van pujar, i Biel li va oferir el telèfon per a cridar a Miquel, però va cridar dues voltes i el senyor no li'l va agafar.
-No t'hi contesta?, lo més segur es que s'haja desconnectat el mòbil per a que no el molesten. - va suposar Biel.
-A aquest xic el vaig a matar, ja voràs quan el veja.-va cridar Jordi.
-Vinga, jo supose que deberies anar-te'n al llit ara mateix, et deixe un pijama, i demà ho intentem un altra volta, et pareix ?
-Supose que es la única opció, quina es la habitació?- va preguntar Jordi
-Es que aquest pis es xicotet, i només he tingut diners per a un llit de individual, ho lamente, però... es això o el sofà, tu elegixes.- A Jordi no li feia molta gràcia dormir en el sofà, però era l'únic que es podia fer, així que es va ficar el pijama que li va donar Biel i es va gitar en el llit, perquè Biel s'havia oferit dormir en el sofà, perquè era l'amfitrió, però a l'estona va eixir Jordi diguen-li, que s'havia portat estupendament amb ell, i que li feia mal vore'l dormir en el sofà en el seu propi pis, així que s'ho va oferir:
-Va vinga, vine-te'n, es el teu pis, no pots dormir en el sofà, a mi no m'importa, de veres, mentre hi haja respecte, ho suporte tot.- va suplicar Jordi.
-Però es que no vull ser descortés, ets el meu invitat, i et mereixes dormir al llit, ja ho has passat malament, pel teu amic, descansa bé que t'ho mereixes.-va negar Biel.

En això que Jordi es va apropar i li va donar un bes, Biel el va correspondre..:
-Gràcies per tot, Biel, ets una meravellosa persona, - va dir Jordi en un to melós.
-De res, t'ho mereixies-es va justificar.
De sobte, Biel es va alçar i el va abraçar, i li va donar besets pel coll, que Jordi va acceptar amb molt de gust. Després es van anar al llit els dos, on van fer l'amor de la forma més bonica que ho podien fer, Biel era molt carinyòs amb Jordi, i Jordi també, van fer-se moltes coses, però totes amb manyagues i besos.
-Ets realment Preciós Jordi, quan et vaig vore, només vaig en pensar amb el llit, però m'he donat compte de que ets molt bona persona, i després de tot açò m'he adonat de que et vull.
-Ets molt carinyòs, i manyaco, i molt bonic, però es que no et conec, ho hem fet, i m'ho has fet preciós, però, si eixim ara, ens perdrem amb el temps, i preferisc anar amb compte, i no perdre't, però, respecte a sentiments... també et vull.


I es van donar un bes llarg i sensual, amb tota la tendresa del món, de sobte Biel va encendre una llàntia, amb un filtre d'estreles, i la llum es va transformar en estreles, planetes, òrbites, la Lluna, el Sol, etc....
-Açò es meravellós, es molt bonic, gràcies Biel - va dir Jordi.
-Açò et represente a tu, d'ara en davant ets el meu món, t'estime.
-I jo a tu Biel.-Va correspondre Jordi.

I després d'aquella nit, Biel i Jordi es van vore més aviat, amb el temps van eixir junts i van ser molt feliços.
Respecte a Miquel...
-Però tu saps on estem? - va dir Miquel
-I jo què sé!- ahí ni ha un cartell, hi veus que fica?- va dir la xica acompanyant.
-Bienvenue à France-va llegir Miquel- Això que vol dir ?