Cercador
Nit de tempesta, matí de calma
Un relat de: Frandalith- Compartir:
Nit de tempestat, matí de calma.
Només revel·leixen, el cant fi
d'aquella veu que anuncia
el despertar de cada matí,
per tornar a somriure de nou a la vida,
deixant enrere les calentes
deixalles
de la nit anterior.
Dintre de totes les tempestes,
hi ha un fort batre d'onades,
però també, un agut crit
de dolor que flueix en silenci,
en els dies de calma.
Frandalith
Comentaris
-
Curiós i senzill poema[Ofensiu]Ilia Tobac | 13-12-2016
Frandalith, he trobat molt senzill el teu poema però inspirador en grau màxim. M'ha agradat respirar el conflicte interior latent... digues: Com és que ja no escrius més? Ens estem perdent moltes coses els lectors...
-
La màgia amb po[Ofensiu]Belda | 20-04-2009 | Valoració: 9
Somriure de nou...
-
la màgia de les onades[Ofensiu]Joan G. Pons | 11-04-2009 | Valoració: 10
Vivim tempestes. Vivim calmes. He gaudit del teu relat.
-
reflecteixes el conflicte[Ofensiu]Romy Ros | 11-04-2009 | Valoració: 10
d'un adolescent entre la calma i la lluita. Lluita per tirar endavant, lluita per mirar-se al mirall cada matí i criticar-se pels 4 grans nous que han sortir sense demanar permis... Tot plegat demostra sensibilitat! Et seguiré llegint si publiques més.
Valoració mitja: 9.67