Nit de pura raça

Quan es van aixecar per sentir de prop la música en directe de la banda, el bar era més ple del que havien esperat d'un dissabte d'agost. Les grans versions dels millors del rock de les mans dels Sleep Walkers compensaven un so que no era òptim. A aquella hora, la Doctora Q havia marxat (a l'endemà tenia guàrdia), deixant les habituals de la nit, la Son i la Z, fent-la petar davant la segona Heineken. La Z pensava que havia viscut el millor moment de la nit quan el cantant va tenir el detall de dedicar-li un Thunder Road cantat tal com correspon, amb molt de sentiment i una bona veu trencada. Tanmateix, aquella no va ser sino la primera anècdota d'una nit llarga i esplèndida.

Les noies discutien sobre quina era la pel.lícula del Tarantino escenari de la cançó que sonava, i en aquell moment, l'alemany solitari que les observava feia estona es decidí a intervenir. Era un home uns deu anys més grans que elles, molt atractiu i amb un espanyol correcte, però d'allò més avorrit, amb una conversació plana i tediosa, que a la Z li feia venir ganes de badallar contínuament.

Al cap d'una estona, amb l'excusa d'anar a buscar una copa, la Z es va allunyar de la Son i l'alemany, i s'obrí camí distretament cap a la barra, quan el va veure entrar. Era un home amb cara de nen, amb un caminar elegant i de cabells i ulls molt foscos, com un cavall crioll de pura raça, pensaria ella més tard. La Z el mirà amb curiositat al principi i amb interès creixent després, i ell li mantingué la mirada afegint-hi un un somriure obert i trapella, sense rastre de timidesa. Es van entendre abans d'intercanviar cap paraula, quan encara eren a uns metres de distància, i sense saber com, la Z es trobà al davant del desconegut, que la va atrapar amb un parell de frases juganeres i una endevinalla sobre la seva procedència. Era un argentí que vivia a Barcelona feia set anys, amb un català correcte i d'accent divertit. Li parlava mirant-la fixament al fons dels ulls, amb un esguard profund i carregat de desig, gronxant-la amb les paraules, i ella se sentia desarmada i atreta irremediablement cap on ell la duia. Per un moment la Z va recordar les paraules que li havien dit unes setmanes abans al mateix lloc, sobre les persones que tenen pòsit i va fer un ampli somriure perquè aquesta vegada estava decidida a buidar la tassa per buscar-lo. L'argentí va interpretar el somrís com una invitació i va apropar-se fins que la Z va començar a respirar el mateix aire, i a sentir un pessigolleig animal que la recorria interiorment. No va tenir temps de sospesar les diferents opcions, perquè les feromones havien fet el seu efecte, i no s'adonava de res del què hi havia al seu voltant més que de les mans que ara l'agafaven per la cintura, i les llengües enllaçades que jugaven a coneixe's. Aquell va ser realment el començament de la nit, plena de sorpreses, suor i paraules dolces. La Z va abandonar tot record d'impostos, cash flows i budgets i es va entregar amb agraïment a una passió quasibé oblidada. L'excitava en sobre manera el fet que ell sabés trobar l'equilibri entre la delicadesa refinada de les paraules i la senzillesa animal del sexe, que li xiuxiuegés amorosament paraules dolces mentre follaven com si el món s'acabés; i se sentia conmoguda per les carícies emotives i expertes que ell li oferia generosament.

S'adormiren extenuats amb els primers raigs de sol, amarats de suor en un llit que s'havia mogut dos pams des de l'origen. Las mujeres como vos hay que cuidarlas como tesoros. Aquesta era la frase que ella desgranava mentre la son guanyava la partida, mentre ell endormiscat li acaronava tendrament els pits, i mentre al pis del costat, la dona li donava un cop de colze al seu marit, encara adormit per no haver estat mai capaç de fer-la cridar amb la genuïnitat de la veïna del sisè primera.