NIT DE MÀGIA

Avui és dia màgic el solstici d'estiu . El record em porta a temps passats de la meva infantesa. Dies de recollir trastos caixes de fusta i llenya pel foc. El meu avi preparava un lloc on no hi pogués anar cap guspira al bosc i jo era l' encarregada de farcir- lo de material per cremar. Quan era fosc després de sopar la meva família ens aplegaven al seu voltant. La iaia portava coca i xocolata, també una ampolla ben fresca de cava, que en aquell temps anomenàvem xampany. Un cop encès la iaia em deixava saltar al voltant del foc, això porta sort menuda em deia. A mi com a cosa especial em deixaven veure un culet de cava, només per un dia deia la meva mare, perquè demà és el Sant del teu pare. A vegades el meu pare havia comprat petards i alguna cosa més. Recordo que teníem sempre aigua a punt per si calia, no va caldre mai per sort. Així començava l ' estiu d' una nena somiatruites filla única i que creia molt en el món de la màgia, potser perquè els llibres sempre van ser els seus millors amics. I contenta mirava les cases veïnes per veure si la flama havia pujant una mica més amunt. La iaia sempre deia que sí, potser perquè ella en part era la causa que ella va saber molt de transmetre ,el viatjat a través de la lectura d'un llibre i de les costums que el seu pare que va venir del Nord enllà li va explicar,i ella em transmet i a mi amb els seus relats de fades trolls i criatures de la nit.,segons ella totes plenes de bondat. Tant debò la màgia no m' abandoni mai. En dies com avui encara noto que dins meu i tinc una petita espurna.