Cercador
Nit de Lluna Plena
Un relat de: marteta89- Compartir:
Oh, nit traidora,
les estrelles m'han maleït,
i per això he sentit
l'amargura d'aquesta nit.
Les meves llàgrimes han dit,
tot el que sento dins.
Ningú està amb mi,
i per això les estrelles m'han trait.
Però una llum blanca
m'obre un nou camí
perquè les meves llàgrimes ha besat,
i m'ha ajudat a no sentir aquesta soledat.
Oh, Lluna Plena que il·lumines
uns ulls plorosos que brillen.
Oh, llum Angelical,
de tu jo m'he enamorat!
Comentaris
-
es molt tendre[Ofensiu]AINOA | 06-02-2005 | Valoració: 9
Hola Marteta:
Es escrit un relat molt bonic i plé de tendressa.
Mágradat molt maca, segueix aixi.
Una abraçada. -
vigila...[Ofensiu]Capdelin | 28-01-2005 | Valoració: 9
que hi ha llops... transformats en lluna plena je je je veig que t´has enamorat de la lluna, del seu raig protector que il-lumina nits de soletat, de melangia... i que d´un moment a l´altre, ELLA, la lluna es pot reencarnar en un noiet wapo que eclipsarà les estrelles...
molt bé, marta... vora Sitges, vora el mar... la lluna brilla més que en altres llocs... i t´ha inspirat un poema.
ptons i una abraçada... i... si té èxit l´estratègia del poema al pare... shi.... ja m´avisaràs... el carnestoltes brillarà si tu hi ets je je je
Valoració mitja: 9
