Nit de guàrdia

Tot i que la suor li relliscava coll avall i el cor se li accelerava massa, cada dia es flagelava més el cos amb la gimnàstica.

Abandonà el Villagesport. Volia arribar d'hora al zoològic on treballava de veterinària. Allà el va conèixer. La va ajudar a narcotitzar i traslladar a quiròfan al Nimara, un goril.la mascle amb problemes respiratoris. L'Osvald era l'encarregat de fer inventari de quiròfan i tenir-ho tot a punt per a qualsevol emergència.
Feia dies que se sentia atreta especialment per cada moviment d'aquell home, per cada mirar penetrant i sobretot per tot el coneixement que tenia del dolor físic.

La primer nit de guàrdia junts feia un vent gairebé huracanat i l'Osvald estava especialment nerviós. En preguntar-li el motiu del seu neguit, la va mirar desafiant i li contestà :
-Aquesta nit tindrem companyia...
La Lupe no va ni contestar, encara que li semblava poc encertat enviessin a algú a ajudar-los quan menys falta feia.

Quan la va agafar per les espatlles i l'apropà al seu cos fibrat, una sacsejada va recòrrer el cos de la noia.
La besà, primer tendrament i al moment com si li volés arrencar la llengua. La Lupe però, no protestà i seguí amb aquell atac de magnetisme i d'excitació, pensant el que diria l'Osvald en veure que no duia roba interior.
Però a ell tant li feia aquell detall, de fet només buscava un cos femení, jove i amb capacitat per al sofriment. La va estirar a la camilla, s'hi posà al damunt i no deixà que es mogués, mentre continuava omplint de petites queixalades el coll, els pits i els llavis per on la respiració sortia a canonades. Els ulls grans i oberts com una espiadimonis no eren capaços encara d'entendre el que anaven a descobrir aquella nit .
L'Osvald li premia els canells amb força i la Lupe podia notar com se li clavaven les ungles. Però aviat notà el fred de les cadenes que ara eren prolongació dels seus braços i com rebia una punxada al seu maluc. El dolor començà a apoderar-se dels muscles, la pell rebia cremades elèctriques a cada moviment...la visita havia arribat, la por saludava la Lupe i la rialla nítrica de l'home fou música de fons en aquell escenari de perversió, on el plaer arribà barrejat amb les ferides i les nafres foren trofeus de batalla.
Fora, l'ombra dels pollancres s'esglaià.