Nit de festa major

Un relat de: laieta

Primer de tot t'he de dir que encara que al juliol et digués que amb el Bernat les coses no ens anaven massa bé, ara s'ha arreglat tot. El dia que ens vam veure vaig obrir els ulls i em vaig adonar de que estava fent el ruc i que, com tantes altres vegades en la meva vida, m'estava descarrilant. Li vaig explicar que m'escrivia amb un noi, que ens enviàem fantasies sexuals, que tot era un joc però que m'agradava. Com que el conec, ho va encaixar molt bé. Ell es dels que mentre a la nit dormi amb ell… em refereixo a que ja em coneix, sap que sóc un cap verd amb aquest tema però també sap que hi ha una cosa que ens uneix (que no sabem què és perquè mira que som diferents…) que està per sobre de tot. També li vaig explicar que havia tingut algun desig amb una dona… total, que vam tornar a follar i fer l'amor com mai. De sobte se li va despertar a cent el desig sexual. Arribem al poble i els dies comencen com sempre, relax al riu i migdiades de tres hores. Com que eren les festes majors hi havia 5 nits de ball amb orquestra. Vaig aconseguir arrossegar el Bernat els dos primers dies. Em coneix massa com per no adonar-se de que el Pere em tornava boja. I ell se n'enfotia. Estava a la barra i jo com una adolescent anant a buscar cerveses a dojo, borratxeres impressionants. I el bernat em deia que ja podia anar fent el ruc que ja m'atraparia després al riu. Havíem arribat a un equilibri perfecte i sé que això pocs homes m'ho aguantarien. Però he de reconèixer que després al riu estava fantàstica, és a dir, la mica de llibertat venia recompensada amb moltes bones estones de plaer. I per mi no era cap obligació, tot el contrari, em moria de ganes d'estar amb ell i de fer-lo disfrutar. Això deu ser l'amor. Bé, que al tercer vespre ja em va dir que em distreiés soleta a la nit que ell volia llegir i fer apalanque. El conec i en comptes d'insistir-lo com tots els altres anys, el vaig deixar fer. Vaig sortir sola de casa i pel camí ja em vaig trobar el Pere, mira que arriba a estar bo! Vam anar a donar un tomb parlant de tonteries pero vam riure molt. Jo tinc molta boca pero a l'hora de la veritat em cago a les calces. És lo que diem sempre, si el Pere i jo fóssim solters ens haguéssim revolcat al costat de la carretera mateix però… vam arribar al ball, hi era tot déu. Jo fent el papallona com sempre fins que vaig trobar una colla bastant més grans però que em queien bé. Hi havia una noia guapíssima (pel meu gust, que el Bernat diu que esta bé però no té res de l'altre mon). Tota l'estona ballava i molt sexi. Abans havia vist que demanava un cigarro, doncs jo li vaig encendre un i li vaig passar. La cabrona em mirava amb uns ullets… a la meitat de fumar-se'l, va venir i me'l va posar a la boca perque en fes una calada… seria mala puta. M'estava provocant per moments. Mentre ballava tota l'estona em mirava. I jo la veritat, ja em coneixes, tambe em vaig deixar anar. Per mi unes banyes amb una dona no són banyes (després vaig comprovar que pel Bernat tampoc). I llavors van cantar el toda la noche en la calle de amaral. Amaral m'agrada pero a la Neus la tornava boja i ballava de puta mare. Al final va venir, em va agafar pel coll i em va cantar a cau d'orella: este es el mundo de las dos, tuyo y mío, pero sin sentido… (obviament la cançó diu este es el mundo de "los" dos). Me l'hagués menjat llavors mateix. Ella anava bebent, jo també perquè el Pere no parava de portar-me alcohol. Notava com la raó se me n'anava, dins meu el desig era enorme i no parava de créixer. Notava que el ball anava acabant. La gent no ens mirava, cosa molt estranya, que no era lesbiana aquesta Neus? Que no veien que m'estava tirant els trastos descaradament? O potser es pensaven que jo era una bona mare de família i que era bona nena? Al dia següent vaig saber que la Neus feia tres anys que vivia amb un home, no és d'estranyar que la gent es pensés que érem bones amigues fent el ruc amb unes copes de més. Va acabar la música però vam continuar tots a la plaça rient, xerrant i fent passar la borratxera. Llavors vaig fer una de les meves tàctiques: marxar. Si em seguia, bé, i si no, es que no havia de ser. Em vaig despedir de tothom, d'ella també i cap a casa. L'entrecuix estava roent, estava clar que hauria de despertar el Bernat. Vaig sentir passes, no em vaig voler girar. En comptes de tirar recte cap a casa em vaig desviar al riu. Ella ho devia entendre bé perquè quan em vaig aturar, se'm va abraonar al damunt. Desde que estava amb el Bernat no m'havia fet cap petó amb ningú més, va ser una sensació indescriptible. Uns altres llavis, un altre gust, una altra manera de moure la llengua… l'estómac em petava, s'havia d'omplir. No sé si era l'alcohol o l'atabalamenta o que anava massa ràpid o què… però el meu cap va començar a manar. Jo volia anar descobrint a poc a poc, n'estava segura que hagués arribat on fos pero per mi tot allò era nou i ho havia d'anar païnt a mesura que explorava. Ho va notar, em va mossegar l'orella per últim cop i sense dir res la vaig fer fora. Necessitava banyar-me i tornar a posar-ho tot a lloc. Nueta i nedant amb fúria vaig aclarir que la situació havia estat bé però que jo encara no estava preparada. El fet de tenir un cos diferent a les mans, per molt que anés a mil, em va fer sentir estranya. Al vestir-me em vaig adonar de que encara continuava allí, va tornar a apropar-se, vaig deixar que em toques (tampoc sóc de ferro) però no produia cap escalfor. Li vaig fer un petó a la galta, em vaig vestir i li vaig dir bona nit. Marxava i sabia que era una cabrona, que ho havia estat sempre i que no tenia remei. Sabia que la deixava feta pols i que a mi se me n'enrefotia. Em vaig agradar, encara era capaç de dominar les situacions, ja havia provat el que feia un any que desitjava i havia estat bé. A casa li vaig explicar al Bernat, quan li vaig dir que m'havia quedat amb les ganes de llepar-li el sexe em va dir que no ho provés mai sense ell veure-ho. Vam follar com dos salvatges i em vaig adormir ben tranquil.la. A la Neus no la vaig veure més, potser l'any que ve les coses aniran d'una altra manera?




Comentaris

  • Festes majors de poble[Ofensiu]
    Lèvingir | 14-10-2006

    Les festes majors, les millors, són les de poble.
    Les festes majors, on tothom es coneix, encara queden racons per amagar-se mentre es cent , la música de fons que resona per les poques cases del poble, pobles petits i carrers estrets, i és pot baixar a fer una mulladeta al riu com molt bé diu el text
    noia, si vols jugar, anem al forum on et deixaré un missatge i canviem d'escenari aquest no és adecuat.
    Doncs això mirar.

    Lèvingir

  • Festa major[Ofensiu]
    Lèvingir | 13-10-2006

    Sempre si ets laieta.

    ja m'entens oi!

    Lèvingir

  • Ara sí[Ofensiu]
    filladelvent | 23-02-2006

    Ja he acabat de llegir tots els teus relats. El balanç és positiu, ja veig per on va el teu estil. M'agrada, i no estic d'acord amb la teoria de Gemma34 en que deus ser un noi/home... no ho crec.

    Et seguiré llegint, sembla que pinta bé la teva literatura. Només depurar una mica les paraules (no pel llenguetge, sinó perquè n'hi ha algunes d'incorrectes).

    -Filladelvent-

  • experiència...[Ofensiu]
    Capdelin | 25-10-2005 | Valoració: 10

    nova, diferent, trepidant i... humana!
    tens un art especial per arrossegar al lector fins al final...
    aprofito l'oportunitat per aclarir el meu poema "eròtic-world" = no era més que voler remarcar que hi ha gent que és esclau de la moda, de comprar allò que tenen els altres per estar al dia de tot... el nom no existeix en el mercat, és un símbol del consumisme autòmata! ( què malament que ho vaig fer, quasi ningú va trobar el missatge amagat! ja ja )
    una abraçada!

  • Quina troballa!![Ofensiu]
    foster | 23-10-2005

    aquesta laieta!
    T'he llegit els tres relats i m'has sorprès veritablement i agradable. Tens un estil peculiar, tant pel fons com amb la forma. Globalment els relats semblen construir un microcosmos limitat de personatges i situacions però amb un referent molt ampli de significat.
    I aquest punt políticament incorrecte de les teves fèmines, sense contemplacions, la veritat sense prejudicis ni vergonyes, queda reflectit per la manera de donar-nos-ho a entendre.
    Avisa'm si et plau, quan pengis el pròxim, crec que seré fan teu.

    I perdona, però... el nom és curiós, si més no, si tenim en compte es relats que escrius. Un contrast, un enigma, un eufemisme, una insinuació de perversitat?

    foster

  • des dels arbustos[Ofensiu]
    cercamots | 20-10-2005

    El teu text m'ha situat als arbustos, observant amb la imaginació com camines cap a l'aigua mentre ella se't menja amb la mirada. M'agrada que al final no et llencis als seus braços, estic d'acord que un acte així es mereix ser observat...

  • gran entrada![Ofensiu]
    Estemariu | 17-10-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat el ritme i el llenguatge fresc. No vull cometre l'error de confondre realitat i ficció, però el relat transmet sinceritat i saps descriure en molt poques línies una sentiments complicats i trasbalsadors. Enhorabona! Espero que publiquis molts més relats!!!!

  • benvinguda[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 17-10-2005

    M'agrada veure relats semblants escrits per dones. Benvinguda a aquest gènere.
    Solament dir-te, que amb sutils paraules també pots donar força i erotisme, vull dir, escriure un erotisme fort i sensible a l'hora. Espero llegir-te'n d'altres més endavant.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: