Nit de esperança i dolor

Un relat de: L'epicurista Pol

Aquesta nit em feia por agafar la ploma i tornar a escriure aquestes lletres que espero que algú s'atreveixi a llegir algun dia.
El motiu per el qual intento expressar les coses que em passen pel cap se'm fa difícil d'expressar però la fragilitat de la vida i de la democràcia em farà viure fins que aquestes paraules desapareixin; por i dictadura. Tu, lector i ciutadà, necessito que m'escoltis un moment i que les paraules que seguiran ara les reflexionis dins de teu.
Cada cop que una democràcia ha desaparegut i una dictadura ha robat el poder a la llibertat ha desaparegut dels cors de la gent. Cap dictadura és bona, cap dictador ens pot dur a la salvació i així expresso el meu desacord en la dictadura del proletariat. Avui, durant una estona, pensa en què has fet tu per la democràcia en aquesta terra. Obre els ulls i preparat, si demà no ho fas t'ho poden robar, ens ho poden robar devant dels nostres ulls i adornar-ho tot perquè no ho veiem. Les coses canviaran i depèn de nosaltres cap a on canviïn. Si no ens hi impliquem nosaltres qui ho farà? Els feixistes? Els dictadors? D'això en pots estar segur, ells volen que tu no actuïs i així aconseguiran el poder. La democràcia ha de viure! Per la llibertat dels pobles, per la llibertat de les persones amb organització ho sense, ho hem de fer, hem de lluitar per la llibertat de tots i cada un dels éssers humans que vol viure.
Tot es pot convertir en fum de la nit al dia, tot pot canviar si algú s'ho proposa i l'hi ho deixen fer. Podem perdre els deures i els drets si no ens llancem al carrer i cridem ben fort; sí a la llibertat, sí a la justícia i sí a la condició humana de totes les persones!
Tota democràcia es possible si el poble ho vol. Sí tu ho vols pren la paraula i actua que demà potser és massa tard.
Jo he escollit el camí comunista idealista, sense dictadura i per mitjans democràtics, però el que no podem permetre, tan capitalistes com no capitalistes és que la democràcia desaparegui del mapa. Llavors i només llavors el món estarà acabat.
Personalment mentre hi hagi un demòcrata viu, mentre hi hagi algú que confiï en el canvi i en la llibertat jo donaré la vida per ell, donaré la meva sang, les meves llàgrimes i la meva suor perquè la llibertat dels homes no desaparegui mai.
Els camins cap a l'horitzó són varis, són amplis i diversos, maneres d'entendre la vida i opcions de col·locar els somnis on vulguem i com vulguem. Jo he triat un camí i respectaré a tothom que busqui aquest camí i en trobi algún que no sigui el meu. És més, donaria la vida per un capitalista que fos demòcrata fins la medul·la. Les coses no estan tan malament, ja les trobarem a faltar quan la llibertat acabi i toqui agafar les armes contra una nova opressió.
Una cosa ha de quedar molt clara entre els demòcrates; tots hem de ser respectats, ens hem de respectar mútuament, del contrari els feixistes tindran la partida guanyada.
Ara mateix, moltes coses estan canviant dins meu. Esperu que dins de vós lector quelcom s'estigui moguent-se dins del seu cor.

Comentaris

  • Ganes de canviar el món[Ofensiu]
    cos espiritual | 08-12-2005

    Ostres, tú! m'has fet pensar i venir unes ganes de canviar-ho tot...!! Podem canviar el món, estem fets d'aquesta pasta, per a convertir-ho tot en justícia, en democracia, en igualtats.

    Una abraçada!!

    Nunu

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de L'epicurista Pol

L'epicurista Pol

35 Relats

98 Comentaris

31021 Lectures

Valoració de l'autor: 9.22

Biografia:
Només demano que després de llegir quatre lletres meves penseu, res més.

Què dir de mi... Vinc de Casp i ara començo industrials a la UPC per seguir lluitant amb el que se'ns posi al davant :P

Moltes gràcies pels comentaris; per a un són molt reconfortants i et donen més força per tornar a lluitar i escriure crítiques i reflexions.
Per a mi és tot un honor poder compartir amb vosaltres aquestes idees romàntiques i esbojarrades que naveguen pel meu cap.

M'agradaria saber la vostra opinió
pol.olivella@gmail.com o també en nigrodragon@hotmail.com

Espero que tot això que fem ens serveixi per canviar el món, i encara que no sigui així de ben segur que serem més feliços en intentar-ho

Una abraçada molt forta;
Pol
Transquivint el silenci