NIT DAVANT LA LLAR

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Absort enfront de la llar.
Tènue claror de flames.
La mirada en la dansa perduda.
Contorsions impensables, inimaginades.

Pensaments i imatges que retornen.
De cop i volta altres que irrompen
com una llengua de foc que ve i va.
Sóc aquí i sóc jo de veritat?

Un tronc afegeixo a la ígnia pira.
Lentament l’encerclen les flames.
Mentre al dors un calfred em recorre,
un nou escalf percebo a la cara.

Portar-me em deixo per la melangia.
O és tal vegada hipnosi autoimposada?
Posseït de soledat, ma companyia,
enyoro un cos on, plàcid, emparar-me

Vull paraules amoroses voleiant en l’aire.
Carícies rebudes i per mi regalades.
Besos als llavis, besos a la galta.
Una ma amb la meva entrellaçada.

Comentaris

  • Melangia de foc[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-10-2017 | Valoració: 10

    És curiós com una situació de melangia la converteixes en una de benestar i serenitat. La calma i la reflexió que es produeix davant una llar de foc i, alhora, la pena de la solitud davant un escenari positiu de flames, espetecs i res més. Total, un poema on reflecteixes clarament una emoció d'angoixa en un escenari positiu davant una llar de foc. Jordi, escrivint poemes com aquest, segur que et vas sentir millor després d'escriure'l. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

130 Relats

207 Comentaris

48330 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com