Cercador
NIT D'ABRAÇADES
Un relat de: JaumedelleidaNIT D’ABRAÇADES
Restava al caliu del foc artificial de la llar
tot esperant veure com l’any s’acabava.
A taula, un sol plat i de beguda tan sols aigua.
La porta tancada amb clau pany i forrellat
car cap visita ni companyia n’era esperada.
De cop, rebé un missatge, com per atzar
quan faltaven un quart per les campanades.
Amb neguit llegí atentament la pantalla:
“No vull passar la nit sense rebre abraçades,
vols venir i estar amb mi per donar-me-les?”
No cal dir que la crida em motivà sengles llàgrimes.
¿Com podia saber que jo d’igual forma em trobava?
No vaig ser-hi a temps pel raïm, i les dotze ja tocaven.
És igual; no era pas el què aleshores més importava.
M’obrí la porta, vestida elegantment, tal i com m’esperava,
amb un somrís adient, i una mirada que tot presagiava.
Així fou com passarem la nit de cap d’any d’enguany,
improvisat, feliços i mai saturats de besos i abraçades.
He d’agrair doncs a la providència, i en especial a ella,
que permeteren encetar nou any, com els canons manen,
tot i què amb insistència, sempre deia fins a la sacietat,
que aquesta, és una de les festes que menys m’agraden.
La nit no segellà adés, cap compromís de nova trobada,
però, serví de garantia per a una nova realitat
de besos i més abraçades, si mai ens feien falta.
Cal agrair de nou, aquests tipus d’amistats.
Aquella nit, de veritat, ambdós, ens necessitàvem.
Restava al caliu del foc artificial de la llar
tot esperant veure com l’any s’acabava.
A taula, un sol plat i de beguda tan sols aigua.
La porta tancada amb clau pany i forrellat
car cap visita ni companyia n’era esperada.
De cop, rebé un missatge, com per atzar
quan faltaven un quart per les campanades.
Amb neguit llegí atentament la pantalla:
“No vull passar la nit sense rebre abraçades,
vols venir i estar amb mi per donar-me-les?”
No cal dir que la crida em motivà sengles llàgrimes.
¿Com podia saber que jo d’igual forma em trobava?
No vaig ser-hi a temps pel raïm, i les dotze ja tocaven.
És igual; no era pas el què aleshores més importava.
M’obrí la porta, vestida elegantment, tal i com m’esperava,
amb un somrís adient, i una mirada que tot presagiava.
Així fou com passarem la nit de cap d’any d’enguany,
improvisat, feliços i mai saturats de besos i abraçades.
He d’agrair doncs a la providència, i en especial a ella,
que permeteren encetar nou any, com els canons manen,
tot i què amb insistència, sempre deia fins a la sacietat,
que aquesta, és una de les festes que menys m’agraden.
La nit no segellà adés, cap compromís de nova trobada,
però, serví de garantia per a una nova realitat
de besos i més abraçades, si mai ens feien falta.
Cal agrair de nou, aquests tipus d’amistats.
Aquella nit, de veritat, ambdós, ens necessitàvem.
l´Autor
365 Relats
727 Comentaris
368894 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.
Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida
Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR
Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com