Ninot amb mirada d'infant

Em sento com un ninot.
agafat de l'esquena i tret del seu habitat,
de casa seva, de la seva família
deixat allà.. abandonat.

Com un ninot amb mirada d'infant
incrèdul del que viu
i massa jove per entendre
les reaccions dels adults.

Un ninot que busca explicacions,
motius, raons, finalitats
per no sentir-se culpable
de saber-se abandonat.

Trist sentiment el de l' abandó
gran ferida al cor i a l'anima
trontolla el jo més profund
buscant una explicació.

Soc oblit
passat
un record..
re...


MMI