Ninois

No ho sabies que era viu
que el cor em bategava amb força,
que la mort també m'esperava
i tenia un lloc assignat

en una fila de tombes per ninois,
curulls de secrets d'infant,
de petons extraviats
i manetes adormides.

Plores, damunt la sang
que em vessa del cosset
esberlat ja per sempre,

amb les tisores lluents
m'has esbudellat severa;
agonitzo corprès, sabent
l'aversió mesquina que t'abaltia.


opuscle