Ningú Va Vèncer

Un relat de: RATUIX

"Ningú Va Vèncer."

Nits fosques, de les que em
queda
el record estremit de les
teves mans.

Nits obscurament brillants.

Vorejant la incertesa,
una albada de lluna; Quan ni tan
sols la negra brisa ni la verda olor
del mar,
calmaven l'ardent dolor
de la pèrdua de tu,

Trets de química al cervell
i alcohol corrent pels teus polsos.
I un mirar que se'n anava
balcó enllà,
mirant a través de mi.

El meu enyor/ La teva covardia.
Les llàgrimes i la por.

Comentaris

  • Anem avançant[Ofensiu]
    Blumun | 22-10-2007 | Valoració: 8

    Com era allò, perdono però no oblido?
    Crec que en el teu cas hauries de fer al revés...

  • BE DONS[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 15-06-2007 | Valoració: 8

    VEIG QUE L'AMOR ES BEN PRESENT EN TOTS ELS TEUS POEMES, AQUEST M'HA AGRADAT FORÇA, NO ES RENCUNIOS, ES UN PENSAMENT NO PAS UN RETRET.

  • be, noia[Ofensiu]
    ANEROL | 09-06-2007 | Valoració: 9

    canvi de tarannà i m'agradat el poema

  • Sóc un ell [Ofensiu]
    Ignasi Boix Roure | 08-06-2007

    (prometo que en l'Ella del meu relat no hi havia cap afany de menystenir; suposo que tinc menys por de cagar-la si parlo més dels sentiments dels personatges masculins)

    Tot i que els poemes no són el meu fort, el teu m'ha agradat. L'estil precís, la cura en l'elecció de les paraules i les imatges, la sinceritat que trasllueix. No hi sobra ni hi falta res. També em sembla que t'escapes dels clichés que sovint s'utilitzen a l'hora d'escriure poemes, que les imatges són teves, i no prèstecs de poetes dolents.

    Et llegiré. I gràcies pel comentari, ella.

Valoració mitja: 8.33