Nimfa

Un relat de: Akerbeltz

Ja fa tres anys que camino, darrera les passes d'aquella llegenda.
I cada cop més esperançat i es que els textos són ben clars,
ara no toca abandonar.
Vorejo un gran arbre, un gir a la dreta, un altre a l'esquerra i
cent passes rodejant el clot d'un drac.
Estic a tocar del miracle.. ho sento.. el cor ho està captant.
L'aire s'agita.
I de cop, després de tant i tant temps, apareix al meu costat.
Una cabellera negra i llarga, amb l'encanteri per olor.
Ulls de mirada ametllada fent duet amb un somriure no mortal.
Una pell.. de tacte indescriptible, dir de seda, semblaria poc. I quant ja no controlo la meva ànima… s'esvaeix com fum pel bosc.


Retorn a casa.


El meu cap no treu res clar, era cert o un engany?
La vista més d'un cop pot fallar,
L'olfacte.. per què no.
El tacte.. tocar lo irreal.
El fons del meu cap segueix sense entendre-ho...

No, no, no!

De ben segur que aquella llegenda,
Es basava en fets reals.

Comentaris

  • tan real[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 06-02-2009

    com les coses més boniques que ens passen a la vida
    com els poemes, les paraules i tots els sentiments que ens vam beure
    i tan màgic com tres anys envoltats de petits detalls
    essències d'un temps que voldré recordar

    i tot té un principi i una fi, el destí, diuen, ho té tot en una llibreta escrita amb tinta de sal... saber viure l'essència en cada moment ens fa més forts, més grans i més reals.
    El temps, passarà, i arribaran altres plans que el destí ens tenia preparats. Somnia'ls i viu-los com qualsevol llegenda sota els teus peus, i no perdis mai l'essència.