Cercador
Nightshade [L'eterna soledat (Retalls ombrívols de llum); II, 8]
Un relat de: deòmises- Compartir:
Això és el món: Obscur, pregon,
La senda cap a la veritat absoluta, L'insomni del món no s'immuta
La vetlla entre els sons. Els buits mai no són bons.
Batega l'ànima del cristall Qui sospira davant del mirall
I sé quan el vertigen Quan el reflex és l'origen
Del viure em deixa Dels mals, de l'eterna queixa
En mans de l'etern retorn. Si té l'aigua de l'inútil suborn?
Es repeteix la paraula muda, Creix sota els peus la ruda
Plena de silenci, dins meu: I, desafiant Déu,
Preguntes sense resposta? Constantment brosta i rebrosta.
Quin cos -caduca quietud- Any rere any, la solitud
Ofereix l'amplada dels somnis Ofereix l'amargor de nous insomnis
Com a present a les pretèrites Mentre la vida i el mèrit es
Nits d'ombres d'intensa foscor? Dissipen entre la claror.
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306648 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978