Nicte

que explicaries el significat de "nicte" i m'he trobat un poema precios sobre la por a dormir sola i l'amant que se'n va. He de confessar que, les poques nits que dormo sola, em poso al llit quan estic ja molt cansada i procuro adormir-me de seguida, per no pensar massa en coses qeu facin por.
Un peto
Gloria

La nit… amb tota la soledat i foscor…
Soledat. No voler estar sol. Por a la foscor. Vigilant sempre. Tenint por en el propi refugi, on hem passat tant de temps, on hem viscut esperances i decepcions. Foscor. On podem somiar però també embogir. Ens permet somiar... però sempre amb alguna por que ens volta per cap.
La nit... amb tots els seus somnis...

Els últims versos els trobo fascinants, ‘Tan gran, tan altiva, amb vestits bordats d'esperances'... en la nit tot és possible, tot és permès... ‘en el esdevenir de la seva existència plora'... tot i així no és feliç, quelcom la neguiteja... ‘perquè, té por de dormir a les fosques'... és el que té la nit, la foscor... la soledat.

Es nota que Nicte és filla de Caos... i mare de la son (Hipno) i la mort (Tanato)...

un petó,
Jordi.

Poema: m'ha agradat moltíssim, si et soc sincera, crec que no t'he llegit fins ara... no tornarà a passar...

I... Sol ixent!!! Monet!!! és fantàstic!!!

Thalassa

Hola Alfred!
Això si que és tot un el·logi!! De veritat, normalment hom escriu i no acostuma a saber si qui el llegeixi entendrà o no el poema, clar que, sempre he pensat i penso, q els poemes no s'entenen si no q cadascú ha de fer-se'ls seus. Amb tot, a mi també m'agrada llegir i no tenir la sensació que no he entès res! De nou gràcies!

"ella es vetlla a ella... sota una llum suau i unes passes protectores que passegen pels seus somnis... encara que ja no és un infant... té por de dormir a les fosques... a les fosques dels seus records... " uauau!!! bestial, genial, única!!!
el teu poema... és com una art poètica de Iban Llop... "Pell de Salobre"... és com un quadre impressionista de Monet, de Renoir... entre els fons difuminats de la melangia dels records... quatre pinzellades vives impressionen el cor...
m´ha agradat molt i... aquella persona a qui tu has dedicat aquest poema, difuminat entre els teus versos que són la pell de la teva ànima... ha d´estar boja d´emoció... je je je perquè en les botigues de regals, plens de "chucheries" temporals i intrascendentals... no hi ha regals tan valuosos com un poema de la Nicte... segur que aquesta persona ha d´estar orgullosa, fosa, tocada... i mai podrà agrair-te un regal com aquest... perquè els sentiments són massa cars per comprar-los, no es poden vendre... només regalar-los amb amor.
Me´l poso a "preferits"... un petó i una abraçada... qui pogués ser aquella persona je je je.

Al penjar el poema, hi ha un apartat on has de posar una introducció ... rarament es veu i per això afegeixo el que havia posat.
Deia que, aquest poema ja està dedicat i ell ja sap qui és... ;P