NICASS

Un relat de: celesti1462
NICASS

El Toni acompanya la mare al dentista. No li agrada la classe de dibuix i se n’escapoleix amb l’excusa que la mare no vagi sola a la capital. Avui, però, la mare li ha dit que ja s’han acabat les extraccions i ara cal esperar que li facin les dents noves. Així que no ha tingut més remei que anar a classe. La mestra li dóna una làmina amb tot de flors pintades -roses, gladiols, nenúfars en una bassa d’aigua verdosa, margarides i fins i tot una orquídia- perquè miri d dibuixar-ne una. En Toni esbufega, pren el llapis i s’asseu al pupitre. El company de seient ja dibuixa. En Nicass en sap molt i se’n riu d’ell. En Toni no li fa cas i prova de dibuixar la margarida, que li sembla la més fàcil, amb tan poca traça que els pètals li surten assimètrics i el cor amb forma de cèl.lula malaltissa, que de ciències sí que en sap, totalment irregular. Pinta el centre de color groc i els pètals de lila (n’ha vistes, no sap on, d’aquest color). El Nicass fa estona que ha acabat i s’avorreix. -Toni, què fots? No n’hi ha de margarides morades! -Tu què saps, estúpid! I en Nicass li pren el full amb la margalida, el rebrega i se’l fica a la butxaca. Dissortadament sona la sirena i tots s’aixequen d’una revolada. -Nois, nois, els dibuixos a la taula!!,- demana la mestra.

L’Antòn i la Susagna són a Londres. Han pujat al London Eye i ara fan via cap a la Tate Modern. Després de molt de temps s’han pogut permetre aquest viatge, ells que treballen com rucs a les fàbriques del poble. En una de les sales es presenta una exposició del reconegut pintor Pau Nicass que els fa molta il.lusió de visitar. Hi ha poca gent, avui. L’entrada a la sala és una petita porta decorada amb escafandres. Entren. Presidint la paret més ampla veuen el quadre estrella de l’exposició: un oli de tres per quatre metres amb una sola figura semiabstracta que sembla representar una margarida morada damunt d’un puputre obert.

Collons, amb l’art! Diu en Toni i de sobte sent una aguda fiblada al queixal del seny...

Comentaris

  • L'ull de l'artista[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-01-2020 | Valoració: 10

    En Nicass serà un gran artista, però és una mica mal parit. Té bon ull i ha vist que el dibuix de'n Toni val molt. Encara que no sigui seu, l'ha pres i l'exposa sense vergonya a Londres. L'artista ho és malgrat sigui un mal parit. Té l'art a les pupil·les i es mou amb el que veu. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

233 Relats

231 Comentaris

97078 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..