Ni una espurna de pau

Un relat de: magalo

Quan la terra esclata
el cel ni s’immuta
i el sol i la lluna
sembla que s’amaguen
davant tanta por.

I amb els déus d’esquena
un home dispara
resant al diable,
mentre el fusell canta
venjant al fill mort.

És tanta la pena
que el seu excés mata.
Quan bombes i bales
sembla que ja callen
vol parlar el dolor.

Una nova guerra:
la de sobreviure.
Tants ulls sense vida
i de tanta ferida
no pot sortir el plor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de magalo

magalo

133 Relats

372 Comentaris

46671 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com