Ni una espurna de pau

Quan la terra esclata
el cel ni s’immuta
i el sol i la lluna
sembla que s’amaguen
davant tanta por.

I amb els déus d’esquena
un home dispara
resant al diable,
mentre el fusell canta
venjant al fill mort.

És tanta la pena
que el seu excés mata.
Quan bombes i bales
sembla que ja callen
vol parlar el dolor.

Una nova guerra:
la de sobreviure.
Tants ulls sense vida
i de tanta ferida
no pot sortir el plor.