ni un sol mil·límetre

Camine entre la multitud.
Perduda, distant.
Seguint pas a pas un carrer
que no duu enlloc.
M'enfile per deserts carrerons
per on sols viatja la pols.
Pense que... estic sola,
un cop més.
Sense rumb ni destí
una rodamóns amb les sabates trencades,
i els pantalons descosits.
Sent l'olor de la tristor
que rellisca per la meua galta.
Tanque els ulls
en mig del no res
i en un efímer sentiment d'alegria,
recorde que
no em queda un sol mil·límetre de felicitat
en el meu somriure.