Ni sempre, ni mai, ni tothom, ni ningú

Un relat de: llamp!
Sempre et passa el mateix, em deien.
Mentida, no sempre, la vida és canvi.

Les coses mai surten bé, tot queixant-se.
Mentida, mai és massa categòric per aplicar-se a un judici.

Tothom ho sap i és profecia, sentia a dir.
Mentida, no tothom ho sap: molta gent no és tothom.

Ningú no m’entén, diria jo.
Mentida, ningú no: algú, molta gent o la majoria sí.

No hi ha res que duri cent anys, sentia a dir.
Mentida, hi ha arbres que arriben al mil·lenni.

Ni sempre, ni mai, ni tothom, ni ningú és la resposta.

Ni sempre passa el mateix,
Ni mai les coses van al nostre favor,
Ni tothom té la raó,
Ni ningú no t’entén.

Ni les coses sempre pinten igual,
Ni mai ens passa res de bo,
Ni tothom em critica,
Ni ningú va desencaminat.

Ni sempre, ni mai la gent té raó.
Ni tothom, ni ningú va sempre errat.

Ni mai és del tot cert allò que em proposen,
Ni ningú sap més coses que l’altre.

Simplement hi ha gent o deixa d’existir gent,
Però sempre hi ha gent, encara que no hi siguem tots,
Malgrat que ningú ens escolti, sempre hi ha algú que ens presta atenció.

Massa totalitarismes han utilitzat sempre, mai, tothom i ningú
Per les seves finalitats maquiavèl·liques.

Massa patiment ha causat el tot o res.
Massa grisos hi ha a l’escala de colors, com per sentenciar.

Entre els relleus generacionals hi ha moviment.
Hi ha qui entra i qui surt, qui ve de nou i ens deixa.

Hi ha coses que són invariables i coses que poden deixar de ser-ho.

Hi ha massa patiment en un sempre,
Hi ha massa indignació en un ningú,
Hi ha poca comprensió en un mai,
Hi ha poca legitimitat en un tothom.

Ni ara és sempre, ni demà serà mai.
Ni tothom està aquí ara, ni ningú deixa d’estar-hi.

Ni tot és blanc, ni tot és negre, però tampoc gris.
Hi ha matisos, definicions, coses relatives.
Hi ha varietat, diversitat, moviment.
Hi ha canvi, permuta, evolució.
Hi ha generació i destrucció.

Hi ha nous que entren pels vells
I temps nous que vindran després dels vells.

Ni sempre som els mateixos manobres que fem semblants obres,
Ni mai se’ns deixarà en l’oblit, malgrat ho poguem arribar a pensar.
Ni tothom és amo de tot, ni ningú no ens deixarà ser qui volem ser.

Ni sempre, ni mai, ni tothom, ni ningú
Han de ser els nostres guies vers la consecució dels nostres objectius.

Perquè sempre és massa sovint,
Mai és massa escadusser,
Tothom és massa gent
I ningú és massa poc.

Només queda resoldre.

A vegades, o tot sovint, passen coses
I bastanta gent, o uns poquets, ho saben.

Amb això estic content.

Comentaris

  • La vida és una trena d'Arcs de San Martí (una mica escabellada, això sí)[Ofensiu]
    Montseblanc | 17-02-2017

    Sí, ni tot és blanc, ni tot és negre. I entremig no hi ha els grisos, hi ha tots els colors, una gama infinita (he sentit a dir que hi ha més colors dels que veiem. T’imagines un color nou? M’estic desviant...).
    No es pot ser categòric en res, ni utilitzar paraules que exclouen completament, negacions tancades o afirmacions taxatives. Potser sí que la majoria de les vegades és un “mai” o un “ningú” però la vida ensenya que sempre hi ha sorpreses, canvis, coses i persones que surten del carril marcat. I és per això que val la pena llevar-se cada dia, amb l’esperança de que no serà igual a l’anterior i que tot no està perdut...
    M’ha agradat molt el teu poema, segurament se m’han escapat algunes de les coses que volies dir, però és que en dius moltes. Gràcies!

  • Una ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 26-01-2017 | Valoració: 10

    ... gran declaració de principis tan bona com molt i molt original, m'ha sorprès l'estil i cada interpretació.


    Sergi : )

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: