NI HAN DE DESPISTATS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
El meu nom és Edgard, el meu pare m´el va posar perquè li agradava Edgar Àlan Poe , ara això és intranscendent per la meva història que ara us vull explicar.
Visc en un poblet al peu del Montseny, no diré el nom perquè potser algú es podria reconèixer, el meu habitatge habitual és al mig del poble i al costat nostre, vull dir de la meva dona i els meus fills hi habita un home sol, més o menys de la nostra edat, la relació és estupenda.
Un dia quan faltava més o menys quinze dies per Nadal va trucar a la nostra porta. Jo el vaig fer passar i com que en aquell moment estava fent-me un cafè amb la meva cafetera, li vaig oferir una tassa, feia un bon fred i l´home anomenat Jan , el va agrair i es va asseure a la vora del foc.
- Edgar em va dir, et volia demanar un favor, em podries deixar el teu cotxe , vosaltres en teniu dos i veig que últimament un es queda al garatge
- Si vaig fer jo, clar el pots agafar, el tens espatllat el teu tot terreny vaig preguntar jo.
- No Edgard, és que últimament hi vaig amb compte, i voldria arribar-me fins a Hostalric i últimament i hi han molts controls i tota la pesca.
- Bé, vaig dir jo, que li passa al teu cotxe?
- Doncs que l'octubre tenia de passar la ITV i no he tingut temps d ´anar-hi i tinc por a multes.
- Llavors jo, vaig pensar que bé li podia fer el favor, vam parlar una estona i el vaig acomiadar al carrer. Recordo que anàvem parlant i vaig veure el tot terreny del veí aparcat davant de casa seva. Ens hi vàrem apropar i vaig mirar l´adhesiu de la revisió i vaig quedar de pedra , deia OCTUBRE de 2017.
- Jan vaig interpel·lar, saps a quin any vivim , si el 2016 va contestar , llavors li vaig ensenyar l´adhesiu.
Es va tornar de tots colors i és malaia els ossos.i deia ara sí que pensaràs que sóc un pobre imbecil , mira que no mirar-ho bé, i jo patint i patint i encara falta un any!
- Li vaig tustar l´espatlla i li vaig dir, res d´imbecil ara una mica despistat si!. Ara si vols el cotxe agafa'l, ara si és per la ITV, tranquil, tens un any de coll.
- Vam riure els dos i em va confessar que volia anar a comprar uns regals pels seus pares i la xicota, volia sorprendre'ls amb un bon regal. Ho vam deixar així i cada u cap a casa seva.
Aquest any pel setembre li he recordat, Jan, ara sí que toca!!!!!
Ell ha dit, el que toca???
- Doncs la revisió del cotxe, i ens hem fet un tip de riure. Ni hi han de despistats.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

327 Relats

968 Comentaris

140809 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.