NI HA PER TIRAR EL BARRET AL FOC

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Ni hi ha per tirar el barret al foc!. Això va dir la meva tia àvia quan es va assabentar que jo a casa meva mai anàvem a l'església.

Aquesta nena és una infidel, no sap res del Evangeli i quasi no se sap senyar. Vatua l'olla! amb els seus pares, els meus nebots si no li fan tenir temor de Déu. Això jo ho arreglo en un "plis plas", com que em dic Enriqueta, si senyor!. Quan torni a casa seva després de les Vacances d'Estiu serà una bona cristiana. La meva germana es quedarà amb un pam de nas!. Com que la nena sembla de bona pasta, serà un bufar i fer ampolles. El diumenge la portaré a missa de dotze i si convé a Rosari de les cinc. Més potser ho faci de mica en mica . No es pot matar tot el que és gras!.

I dit i fet el diumenge vinent l'Enriqueta, després que la nena és dutxes i és poses les millors gales la va portar a l'església del barri de les Corts de Barcelona.

La nena no li va agradar gaire ni l'església ni la flaire de ciris que feia. El que li va agradar que la tia li deixes encendre un ciri al Crist de la Misericòrdia. Anem bé va pensar la tia, la nena ja comença a ficar-se en aquest món cristià, per alguna cosa es comença .

A la nena la va sorprendre que un senyor amb una mena de sac passes pel passadís i tothom tires algun diners dins, algun duro alguna pesseta, la tia li va donar dues pessetes, que la noieta va fer dringar dins el sac.

Es va fixar que el senyor portava un aparell ben enganxat al cinturó, que ella en la seva innocència no va saber que era. Ho va preguntar a la tia, ella li va dir que li semblava que era per avisar-lo, ja que era metge i a vegades hi havia alguna urgència.

Al cap de poc de dir això l'aparell es va posar a sonar i tots els feligresos van sentir clarament: Doctor Ros, per favor posis en contacte amb la Clínica de l'Esperit Sant.

La nena va tibar fortament a la seva tia àvia i li va dir. Caram! tia quin os se li deu haver trencat a l'Esperit Sant!

No sabia que des del Cel es poessin en contacta aquí. Sí que és important aquesta església.

La tia es va mirar tristament a la nena i va pensar. D'on no ni hi ha no en pot rajar!. I va pensar que potser no li tocava a ella, evangelitzar a la noieta. I es va dir, ja s'ho fara

Comentaris

  • Frases Fetes [Ofensiu]
    tapisser | 10-02-2017 | Valoració: 10


    Fins a cinc frasese fetes han fet falta per veure que l'Esperit Sant també es de carn i ossos.
    m'ha agradat i m'ha fet riure.

    Fins aviat

  • POBLET | 08-02-2017 | Valoració: 10

    ben cert que els camins del Senyor per adreçar els humans a la fe són ben variats, a la nena d'aquest tendre relat segurament serà qüestió de temps i de paciència i veure moltes novetats. Molt bon relat Montserrat.
    Una cordial abraçada

    JOSEP MARIA

  • Bonic[Ofensiu]
    Karin | 08-02-2017 | Valoració: 10

    He rigut m' imaginava la nena i la vella hahaha

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

280 Relats

874 Comentaris

119602 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.