Ni buit ni imaginat

Despulles de mitja lluna
a l'ombra d'un boc d'encís.
No sent vida la fortuna,
ni eixugat el seu desig.

Esculpint la dictadura
de les formes de sentir,
clivellant les vestidures
de la carn, sense permís.

Bo i creient que se n'adona
pren de pedres el seu pit,
contemplant, des d'on s'enyora,
que qui és noble ja ha embogit.

Buscarà en la rosada
aquell bri d'eternitat
que s'escapa mentre passa,
però no és buit ni imaginat.