Neu

Un relat de: AnNna

Nevarà. El cel és ben tapat, i els núvols m'indiquen que tenen ganes de descarregar. Segur. Avui neva. Amb aquestes baixes temperatures, si cau alguna cosa, serà neu.


Neva. Obro la persiana de la meva habitació i veig com aquells núvols que s'insinuaven abans deixen caure uns flocs de neu grossos com mai havia vist caure. Tots junts van creant una pel·lícula blanca al terra asfaltat. Una imatge poc corrent al nostre poble. De segur que a cada casa hi ha algú a la finestra, amb la boca oberta, absort en pensaments de felicitat davant aquesta tendra situació. Mirant amunt, mirant avall. Tot blanc. També hi haurà algú al carrer, sentint com la neu es fon damunt els cabells que se'ls surten de les gorres i els guants que els protegeixen els dits. Tots sorpresos, vivint com en un món estrany, però gaudint al màxim d'aquest moment sabent que acabarà aviat.

Ha nevat. Els carrers, abans blancs, comencen a ser bruts de fang i els cotxes tenen a sobre un polsim com de sucre. El carrer és ple de ninots de neu. Els nens s'escalfen al foc que algú ha encès a la llar de foc del menjador; i tot i que algun d'ells passarà la setmana al llit per no haver fet cas als pares i haver estat massa estona gaudint de la seva condició de nen, tots semblen contents. Mentrestant, la televisió mostra unes imatges que podrien ser de qualsevol país nòrdic, però que són de casa.

19.o4.o6

Comentaris

  • La neu es sempre un misteri[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 27-12-2008

    per aquells que no la gaudim amb habitud.
    Ahir estava veient un reportatge d'una tribu recent contactada de l'Amazònia, i tenia a l'autor del vídeo al meu costat, cap d'una ONG. Doncs en un moment els mostra fotografies de Catalunya i d'ell, i en alguna hi havia neu, no saps els esgarips que feien, mai l'havien vista, i els va fascinar, ara en la seva llengua, quan parlin d'allò que varen veure a les fotos, en diran "neu", em va dir el meu amic. Ara sols els falta tocar-la, i potser serà un experiment que farà en un proper viatge que ja prepara.

    Bon fred.
    Ferran

  • Una realitat de sensacions [Ofensiu]
    Lèvingir | 01-10-2006 | Valoració: 10

    que m'ha agradat molt

    una vida d'un dia nevat.

    Lèvingir

  • Dante | 01-10-2006 | Valoració: 10

    bastant fluix¡¡¡,millor dedica´t a l´anglès.
    POR FAVOR¡¡

  • Acceptable[Ofensiu]

    En línies generals, l'escrit és acceptable, d'un nivell B+/N tenit en compte la joventut de l'autora.
    A nivell formal, començant amb l'afirmació d'un fet futur i un verb en el mateix temps, ens denota més bé un desig que un esdeveniment real. I l'acabament amb un verb en pretèrit confirma la hipòtesi.
    Hi sobren algunes repeticions. La més escandalosa és "escalfar al foc.... de la llar de foc". Cal fer atenció a la frase"gaudint de la condició de nen" que possiblement no explica ni especifica les accions fetes per aquestos.
    Caldria posar més èmfasi a la part central, amb descripcions més precises i emocions més diàfanes.
    Sincerament, continua escrivint, L'aprenentatge és dur, llarg i costós.

  • Nevarà. Neva. Ha nevat.[Ofensiu]
    angie | 24-04-2006

    Que m'hagis dedicat un relat, ja és massa... M'ha fet il.lusió, ets molt carinyosa.
    El relat dibuixa en la neu, el pas del temps, tota transició, en definitiva, la vida. El que en un altre moment no apreciàvem ho vivim després amb molt detall.
    Ve a confirmar una de les meves frases :
    "La felicitat rau en el valor de les coses petites". I petits són els flocs de neu, com els moments de màgia, com els nens...
    M'ha agradat, guapa!

    Ara el punt crític (amb molt de carinyo) : repeticions d'algunes paraules que no fan entrebancar la lectura però evitables (molt subjectiu) i una pregunta, aquest relat de prosa, l'has imaginat com a poema?

    molts petons i moltes gràcies,

    angie

  • Neu...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 24-04-2006 | Valoració: 9

    Un títol molt encertat! He de reconèixer que no m'esperava un relat com aquest, i m'ha encantat. M'ha sorprès gratament.

    Trobo que és molt original. Exposes tres moments concrets lligats per la Neu, l'abans, l'ara i el després.

    Saps que he pensat? Que ben mirat aquest relat podria ser una bona metàfora de la vida. En un inici, quan dius que nevarà, és com l'avís que alguna cosa nova arribarà. És l'inici, la gestació.

    Neva. El present. La vida. Blanca, pura, a vegades insòlita. La neu cau així com els dies van passant, l'un darrera l'altre, com els flocs de neu, que cauen i cauen.

    I finalment, quan tot ja ha passat. Quan tot al voltant és veu vell, i arrugat, i cansat.

    M'agradaria destacar el final:

    "Mentrestant, la televisió mostra unes imatges que podrien ser de qualsevol país nòrdic, però que són de casa."

    Li dóna un toc de... ara no sé dir-t'ho. M'ha despertat una sensació curiosa. Tot pot passar. A vegades veiem coses llunyanes que pensem que potser no tenen res a veure amb nosaltres, quan realment estan passat just al nostre costat.

    Bé, tant és. Tot són cabòries meves..... Sigui com sigui, el relat és bo, original, diferent.

    Crec que ets bona.

    Salz.

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 22-04-2006 | Valoració: 9

    ...pel teu comentari, i si, és cert que és una merda tenir moltes coses a dir i que la timidesa t'ho impedeixi -tu en dius "barrera invisible", però ja et dic jo que se'n diu així-.

    No tan sols es pot aplicar en el terreny de l'amor -que en el cas del poema si que està inspirat en això-; sinó que, per por per exemple a la reacció d'una altra persona ens callem les coses i no som capaços de dir realment el que pensem. És injust que alguna cosa ens freni i que ens obligui a restar en silenci quan realment no hi voldriem estar, però així és la vida, i hem de lluitar per aconseguir trencar-ho.

    Una abraçada i, tranquil·la, que a viure la vida se n'aprèn, simplement, vivint-la, amb els anys.

    Sol_ixent

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: