N'estic farta

...de que canviar una situació estigui a les teves mans i de no tenir " agallas" per a fer-ho, sé el que se sent. La frustració de no saber lluitar com déu mana...hi ha una autora que també ha escrit un relat semblant al teu, també es diu farta, també ho está. No et diré que l'oblidis com fan els teus amics, et diré que lluitis com li vaig dir a ella que ho fes, lluita per ell. Alomillor el perds, però sino canvies, sino lluites, et perdrás a tu mateixa.

M'estic caramelitzant amb la lectura dels teus relats. Certament, has tingut mala sort de que fos el teu primer comentarista: m'empalaguen els temes amorosos, no em van massa, diguem. Però com m'agrada llegir de tot i gaudeixo de la discrepància... doncs a llegir de tot.
Però, en fi. Veig que t'obssessiona d'una manera exagerada (ja ho sé, això és subjectiu) l'amor (o estima) no correspost que sents per algu que et va correspondre en el passat.
No he pogut evitar pensar en un bodrio de pel·licula que he vist fa poc: Saturday Night Fever, d'un Travolta superxulesc. M'has recordat la noia que li va dolçament al darrera, molt obsessionada, i que, al final, encadena un munt de relacions sexuals dintre d'un mateix cotxe amb els amics del que estima i davant d'ell. No em malinterpretis, ara m'explico millor. El cas és que ell al final se n'adona que li te estima (no crec que passi d'això) però ella s'adona tard de l'estupidesa que ha fet...
No sé per què t'explico això... ah, sí, el meu cervellet ha fet una associació del teu relat i la pe·li.
Vaja, no sé que dir... no t'obsessionis.

Una abraçada.

Arbequina.