N'estic fart!

N'estic fart
de veure'm preguntar
fins quan puc aguantar,
d'esperar fins al demà
tal com ho feia ahir.

N'estic fart de veure
com els meus somnis es desfan
d'observar el tren marxar
des d'una andana solitària

N'estic fart de preparar
plans que no es compliran,
de fer un gran esforç
que queda en un "no res".

Tot a cara o creu
què importa el demés?
Quan un sempre s'equivoca
millor fer-ho a cara o creu
quina diferència hi ha?
Cara o creu,
no hi equivocació,
cara o creu
i que sigui el que sigui...

N'estic fart de somiar
el que mai es complirà,
d'odiar la realitat,
de sentir-me descol·locat.

N'estic fart!

Cara o creu,
tant me fa,
sempre elegia malament
cara o creu,
tot o res,
cara o creu
ja ho veurem
totes qüestió de sort...