N'estic fart dels amics del facebbok inconeguts i de restar aïllat davant d'aquesta màquina estúpioda com totes les màquines!!!

-No et fot, és clar que li diràs, només falta que t'estiri una mica la llengua...
-I ca! fora dubtes, més m'estimo cridar les cabres des de dalt el rostoll.
-Sí, no fores pas el primer, ni l'últim, mira que n'ets, que n'ets de cabrot!
-L'altre dia, dilluns o bé dimarts, no ho sé, ves per on, quins collons que té!
-El cagamandúrries, ja ho pots ben dir, és el fill de l'amo,però...tant me'n fot...
-És el senyor batlle, que diu ell, el que té un mas a Navarra, sí ell mateix m'ho va dir...
-Carai, tu, ni un mot, no en sabia res, aquests si que estaquen els gossos
amb llonganisses.
- I el morrió no li posen pas a l'ase, no, massa ferralla al paller... sí riute'n...
-Tot caurà, com la Xica qaue remugava un brot de farigola, a la carena del pendís.
-Bé me'n vaig al tros que de xerricar no es menja, només es beu, quin fart!
-Sí, ja la farem petar, el cagamandúrries demà torna, sí de Navarra...vinga al tros,
que demà serà un altre dia...
El sol feia una estoneta que es deixava veure per darrera la serra de fajol,
era ben d'hora encara i aquell parell ja havien arreglat el món. Ves per on!!!