Nenes

Un relat de: Olga Cervantes
Sempre em desperto de matinada veient, de cua d’ull, com s’allunyen els fantasmes que m’han perseguit tota la nit.
Busquen una polsera de color vermell, rosa o pell que jo no tinc.

El meu nom és Ginebra, tinc cinc anys i el cabell pèl-roig. Faig parvulari en una escola del barri. M’agraden els colors i els contes, però sobre tot, fer castells de sorra.
Les nenes de l’escola porten polseres com les que busquen els fantasmes. A elles també els hi agraden els colors i els contes, però no fan pastetes per no embrutar-se les polseretes.

La mare és molt maca; té el cabell ros i llarg, una pell rosada i un braçalet roig que desperta l’admiració de tots els pobles del món. És el meu sol des del matí quan em posa la faldilla que més m’agrada, fins a la nit que m’acotxa entre cobrellits de llana.

La tieta, en canvi, és de cabell negre i la seva polsera, rosa pàl•lida, contrasta amb la seva pell bruna.
Quan la mare està ocupada, passo molta estona amb ella. Em canta cançons que em fan pessigolles a les orelles i quan balla com una gateta ensinistrada em fa riure per les butxaques.

La meva germana gran té el cabell castany i la pell pigosa. Ens assemblem molt i n’estic orgullosa.
L’estimo perquè a la nit m’abraça molt fort quan li dic que tinc por. Llavors, m’acarona els cabells i em fa petons a les galtes, dient-me que la seva polsera fúcsia espanta als fantasmes.

L’àvia té el cabell tan blanc que sembla que se l’hagi tintat. Jo l’acompanyo els dissabtes a la perruqueria, així estem maques per anar el diumenge a missa. Aquests dos dies m’ho passo pipa, dons m’assabento dels misteris del barri i dels de la bíblia.
La seva pell és transparent, com de llàgrimes quallades i no se li veu la polsera perquè està dissimulada.

Quan em desperto de matinada veient com s’allunyen els fantasmes i contemplo aquest cel rosa de la meva infància, penso que quan sigui gran vull ser, més que una dona, un ésser humà.


















Comentaris

  • Ésser[Ofensiu]
    Bonhomia | 04-01-2015 | Valoració: 10

    És molt emotiu, el problema que tinc jo amb l' "ésser humà" és que penso que aquesta no pot ésser la millor manera de definir-nos, doncs crec que la paraula ens nega.


    Sergi

  • Un relat entranyable[Ofensiu]
    Naiade | 23-12-2014 | Valoració: 10


    M’ha agradat molt aquesta descripció tan bonica, feta amb la nena que segur que portes dins. Sabent com sent i s’expressa un infant.

    Bones Festes!

  • Dintre de tota persona gran[Ofensiu]
    Epicuri | 10-12-2014

    Hi ha un nen, observant, esmaperdut...com i amb quina velocitat, tot canvia!
    La teva prosa poètica deixa veure molt clar que les millors persones, com els millors escrits, a mida que passa el temps, el viuen prou intensament com per recuperar la innocència. I ja no com un regal, si no amb NOU coneixement. Com tu i la teva poètica prosa. Per molt de temps gaudeixis de la vida, com de la sorra de la platja.

  • genial[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-12-2014 | Valoració: 10

    Molt maco de veritay

  • Que bé has sabut [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-12-2014

    posar-te en la pell d'aquesta menuda de cinc anys!
    M'agrada la manera que té d'allunyar fantasmes.
    Molt bones festes, estimada Olga i una abraçada ben càlida que et protegeixi del fred d'aquests dies.

  • Pulsera[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 09-12-2014

    No perdis mai aquesta pulsera que fa fugir els fantasmes i pots seguir veient el món com un infant.

  • El món increïble[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-12-2014 | Valoració: 10

    El món increïble que veu una nena de cinc anys, amb més maduresa que no pas ens pensem, amb tota la vitalitat que´desprèn i encomana, dins un altre món femení ple de matisos i colors diversos. Tens un molt bon coneixement del llenguatge i les expressions catalanes, com això de "riure per les butxaques", que m'encanta. Total, un relat vist amb els ulls d'una nena, de l'infant que molts duem encara dins nostre. El darrer paràgraf fa pensar i és tota una definició de la Ginebra. Un petonet.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

43 Relats

250 Comentaris

35336 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.