NENA MARE

Et penso i t'imagino en aquell calorós dia d'estiu,
tu, tu sola, entre pors, neguits i tal vegada emocions,
però plenament decidida a afrontar la gran prova,
era quelcom tan senzill i a la vegada tan important,
com saber si jo, el teu fill, estava ja en camí.

La meva mare nena, la meva nena mare...
Tu vas tenir la valentia de cloure la teva infantesa
per oferir-me, generosament i dolçament, la meva,
tothom deia que erets massa jove per tenir un fill
però aquesta jove, es va convertir en el meu palau.

I en aquest palau tu vas omplir la meva ànima
i donar forma al meu cos per al que vas escollir un nom.
Tu em vas ensenyar a anar amb el cap ben alt i l'orgull ben baix,
perquè així és com vas anar tu per la vida des del mateix instant
en que vas saber que em portaves dins del teu ventre.

Gràcies per no escoltar ni seguir el savis consells
i fins i tot exigències, d'aquells que et deien que jo no et convenia,
que seria una nosa i un entrebanc en la teva existència.
Gràcies per ser la mare més valenta de tot l'univers.

La teva força va guiar els meus passos,
acompanyats en tot moment del teu amor i recolzament.
La teva mirada, dolça, brillant i transparent
m'infonia un alé de pau i serenor.

Recordo amb delit les teves mans, tan suaus...
com jugaven amb el rinxols del meus cabells,
què a tu, t'enrecordes? Et tenien captivada,
i quan amb elles m'acaronaves i eixugaves les meves llàgrimes.

I el teu cabell negre i llarg fins la cintura,
i els teus llavis sempre a punt per besar-me,
i la teva veu, dolça com la dels mateixos àngels,
que em parlava i cantava melòdiques cançons,
que asserenaven la meva ànima i relaxaven el meu cos.

Hi ha qui diu que tot nen necessita un pare,
potser sí, no ho sé, perquè no l'he conegut,
però pots estar ben tranqui-la mareta meva,
perquè amb tu, no em manca ni em mancarà rés,
amb tu sento el meu cor, ple a vessar, del teu amor.