Nena, estàs calenta?

Un relat de: Francesc Vilajosana Ferrandiz

Nena, estàs calenta?

Era assegut en un bar qualsevol, un divendres a la nit qualsevol i acompanyat per qualsevol, cosa que no significa que sóc un qualsevol, és només que tot aixó no importa.
Ara intentaré fer un plànol del bar, perquè us ho aneu imaginant: la porta, petita, tot de taules i, al final la barra, curta però densa.La majoria de gent que hi havia a la barra estava apilotonada a sobre de taburets allargats i, indefectiblement fent una cosa que m´emprenya molt, mirant cap a les taules on hi ha l´altra gent, que com jo, no cabia a la barra. Al meu costat hi havia un vell que cada divendres era allà fent crucigrames, absent de l´ambient i inmers en el seu món de verticals i horitzontals.I jo.
I jo em mirava la televisió, empunyant el coll de l´ampolla de cervesa que em bevia. A la dreta de la barra hi havia la màquina del tabac i el mostrador, que aquell dia exhibia una ensaladilla russa salmonèlica capaç de fer canviar d´opinió l´estòmac d´un etíop famolenc. La barra continuava, enterrada amb gots de tub que contenien medicines tals com coca-cola amb licors,fantes amb whisky i altres potingues d´efectes similars.
Hi havia un grupet més o menys distingit de persones que discutien no sé què.Quan semblava que arribaven al punt més calent i efervescent de la discussió; i tot el bar esperava contemplar una mica de violència gratuïta i patetisme condensat, ens aixafen la festa a tots: n´hi ha un que diu una tonteria enorme i tots esclafen a riure.S´ha acabat l´espectacle.També hi havia el típic borratxo passat de rosca que li tirava els trastos, petons, li deia bonica i coses per l´estil a la cambrera.A l´esquerra del borratxo hi havia un grup una mica més escleròtic que s´alimentava a base de civada fermentada;aquests eren menys sorollosos que els anteriors, però això sí; no paraven de beure.
I al final de tot és on hi havia un homenot gros, vestit amb una americana gastada i vella, però això sí, de marca i lluïa encara uns botons daurats molt bonics.Els pantalons també tenien estil, però els portava massa bruts de les vores i li anaven massa curts, cosa que permetia contemplar uns esperpèntics mitjons de Mc Enroe sota aquelles sabates tan atrotinades.
L´homenot era assegut a un taburet i parlava amb algú, pels gestos que feia vaig deduir que es tractava d´una femella.¿Però qui podria aguantar i més tard desitjar un tipus així? Perquè no us ho he explicat, minuts abans li he vist la cara quan s´ha acotat per recollir una moneda i, gent ,creieu-me, feia fressa. Els ulls vermells, plens de nervis i un mussol a cada parpella. Intrigat per saber l´identitat de la fèmina que rebia tal honor, vaig acostarm´hi una mica per escoltar què li deia i confirmar les meves sospites:
"-Perquè tu i jo, si volguèssis ens ho passaríem molt bé, oi, xata?"-deia l´homenot.
-"Estas molt bona..."
-"Ja estás calenta?"

Estava fent proposicions a una donota; però a qui? El tipus no s´apartava i em tapava la visió.Vaig arribar a la conclusió que havia de ser una prostituta, o una drogadicta, o ambdues coses alhora. Mogut per la curiositat, no vaig poder més i vaig anar al lavabo per saber de totes totes qui collons era la guarra en qüestió.
Al sortir del bany vaig descobrir que la senyoreta CIRSA proferí un orgasme daurat en forma de monedes de cincuanta cèntims, que obligava al cambrer a canviar-les per bitllets i alegrava la cara de l´homenot, que veia així, com recuperava la meitat dels diners que va gastar el dia anterior en una altra senyoreta escurabutxaques malagraïda, o qui sap, potser sorda.

Comentaris

  • POBRES HOMENOTS![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 03-04-2008 | Valoració: 10

    Que pretenen biure a costa d'aquestes prostitutes d'alt "standing" Fan de macarres, però els hi costa molt car. Has tingut molta gràcia en escriure el relat, molt ben situat, jo ja m'hi trovaba i també m'ha semblat sentir la converça d'aquest home amb la senyoreta CIRSA, m'ha semblat que no era la primera vegada que el sentia...! Potser el conec? M'ha agradat força aquest relat, es molt real i divertit. Salut company!

l´Autor

Francesc Vilajosana Ferrandiz

18 Relats

8 Comentaris

13303 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Aficions : escacs, sortir a no emborratxar-me i llançar el boomerang,Nascut el 30-5-1978 a Súria.Em queda tant per viure !