Néixer blanc en un continent negre.

Un relat de: Avet_blau

Néixer blanc en un continent negre.


En Keba té ara 19 anys,
i viu amagat de la llum, en un racó de l'Àfrica,
en el Senegal profund, allà on va morir l'esperança.

És el fill gran d'una família pobre, massa pobre,
on la gana és l'obsessió de cada albada i cada nit.

El vaig conèixer jovenet, als 13 anys,
dins la festa d'un casament,
on tothom hi era convidat,
i cadascú era amfitrió.

La seva pell tan clara,
està clapejada de cremades i dolor,
coberta de velles samarretes, esparracades;
amb uns ulls quasi transparents, rosats,
sota una gorra envellida, ensenyant un pou de tristeses.

Ell m'escriu cada any,
en un correcte francès,
i em demana que me'l emporti al país dels núvols i del fred,
perquè les llagues i el dolor, cada cop el maseguen més.

I que vindrà ! ho intentarà, segur!, encara que li costi la vida...

Cada any, a algú del seu poblat,
(emigrant forçat a casa nostra),
li faig portar una caixa petita:
Amb calmants, protectors solars, samarretes, diners,
que allà es convertiran en arròs, farina...
i oblidaran la gana, uns pocs mesos.

Marcat pel lloc on va néixer,
i per la pobresa que l'envolta
i pel color que té la pell d'en Keba:
.....desgraciadament en Keba és blanc,

* a Keba Kondé, el noi albí de Velingara.

Avet_blau

Comentaris

  • mbr1714 | 20-02-2010

    no sé com he arribat fins aquí, però he llegit forces poemes teus i m'han encantat....
    tenen tan sentiment que em commouen...
    si vols, llegeix-te "Records d'un 23 d'abril", potser t'agrada, no està a l'alçada però per mi és el més bonic que he escrit!

    una abraçada i continua escribint!!

    mbr1714

  • he llegit[Ofensiu]
    ANEROL | 26-08-2009

    algun article sobre el tema. Amés a més del sofriment físic s'afegeix el moral, el de la amrginació.

  • Ser diferent, un privilegi o un pecat?[Ofensiu]
    Cendra de flor | 06-04-2009 | Valoració: 10

    La riquesa de la direrència, de vegades és interpretada equívocament com un pecat, si a més a aquesta diferèrencia hi afegeixes la pobresa és molt mal aliat, genera més intolerància i aflicció.relat molt bonic sobre el jove Keba.

    Cendra de flor

  • Contrast de colors[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-02-2009 | Valoració: 10

    El teu relat m'ha sorprès i m'ha colpit.

    Potser perquè sento una estima especial per la terra de què parles i al mateix temps perquè reconec el sofriment i el repte continuat que suposa habitar-la, incrementat en el cas que algú pateixi una indefensió major, com en Keba.

    Per tot plegat, les teves paraules m'han arribat molt endins.

    Per a tu i per a ell, us envio un parell d'abraçades molt sentides,
    Unaquimera

  • M'agradaria[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-02-2009 | Valoració: 10

    poder teixir per a en Keba, una samarreta que, a més de protegir-lo del sol que nafra la seva delicada pell, el protegís de la incomprensió i la fam. Pobre Keba! S'ha quedat en un raconet del meu cor. Gràcies pel relat, Avet blau.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • Blanc + Negre[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-02-2009 | Valoració: 10

    Guapo Relat i de tot... m'ha fet pessigolles la frase... convidat i alhora anfitrió.
    Dues actituds combinades i que es complementen. Enhorabona !

  • Certament...[Ofensiu]
    Gess Artré | 09-02-2009 | Valoració: 10

    la vida d'en Keba ha de ser un suplici. A més de la pobreça, de la fam, és un ser diferent dins d'una socitat que, probablement com la nostra, tolera amb dificultat les diferències. És difícil oblidar que al món hi ha gent que passa per moltes calamitats, guerres, verdaderes necessitats, però per si ho fos, tu ens ho has recordat amb un poema que, de tant en tant, ens hauria de fer venir a la memòria que hi ha gent que ha de fer un verdader esforç per sobreviure cada dia.
    Una abraçada

  • Trista història[Ofensiu]
    Maria Clara Prat Roig | 09-02-2009 | Valoració: 10

    Des de'aquest relat ens has fet entrar en una altra realitat, de la que sovint ens oblidem i que no tenim tan lluny.

    Si ja és prou dura la vida a molts països africans, quan a sobre hi ha un problema afegit pot ser certament insoportable.

    Una crema solar, que per a nosaltres es tan fàcil d'adquirir per a una persona del tercer món és un luxe , i pitjor encara quan és un producte de primera necessitat, com és el seu cas.

    Envoltats de comoditats sovint oblidem que no és igual a tot arreu i que el món és molt injust.

    Gràcies pel teu comentari al meu conte, de fet seria com l'altre cara del teu relat, mente que uns creuen tenir un gran problema perquè s'avorreixen els altres no tenen temps d'avorrir-se perquè en prou feines poden viure.

    Una abraçada

    Clara

  • I llavors[Ofensiu]
    Melcior | 04-02-2009 | Valoració: 10

    fan aquelles preguntes tan estupides a quasi tots els mitjans , que per cert diu poc a favor dels periodistes .
    Vostè creu que tothom té el que es mereix ?
    Endavant !

  • Al país dels núvols i del fred[Ofensiu]
    jacobè | 02-02-2009

    M'ha sorprès aquest relat. La veritat és que he estat a l'Àfrica dues vegades i he vist albins, però mai m'havia plantejat que estarien millor a un país fred. Són tants els problemes que poden tenir: vista, rebuig social,...
    Segur que en Keba, en el país dels núvols, tindria menys molèsties físiques. Ara bé, ja sé que depèn de moltes coses, però malauradament en quant el benestar psicològic i social tal vegada tindria un doble o triple estigma també al país del fred.
    Els humans d'aquí i d'allà tenim la mania de desconfiar dels que són diferents.
    Bell poema, en imatges i sentiments.

  • Pobreses[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 02-02-2009 | Valoració: 10

    N'hi ha de tantes menes. La que més em preocupa és la d'esperit, la dels éssers afortunats que tenen de tot, però els manca el més important: la consciència de que en aquest món hi ha gent que viu en un estat de pobresa permanent, que no tenen en prou feines els aliments mínims per sobreviure. El contrast entre aquests móns em subleva. Sort que sempre queda l'esperança, el fet de saber que mitjançant un gest solidari i compromès envers els necessitats el món pot esdevenir un xic millor.
    Aprofito aquest espai per felicitar-te pel llibre que t'han publicat. És tot un goig compartir-ho amb tu, Avet_blau.
    Mercè

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Avet_blau

Avet_blau

120 Relats

705 Comentaris

103858 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.
m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.

juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)

any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )


Avet_blau@yahoo.es (correo)

lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors