Néixer blanc en un continent negre.

no sé com he arribat fins aquí, però he llegit forces poemes teus i m'han encantat....
tenen tan sentiment que em commouen...
si vols, llegeix-te "Records d'un 23 d'abril", potser t'agrada, no està a l'alçada però per mi és el més bonic que he escrit!

una abraçada i continua escribint!!

mbr1714

algun article sobre el tema. Amés a més del sofriment físic s'afegeix el moral, el de la amrginació.

La riquesa de la direrència, de vegades és interpretada equívocament com un pecat, si a més a aquesta diferèrencia hi afegeixes la pobresa és molt mal aliat, genera més intolerància i aflicció.relat molt bonic sobre el jove Keba.

Cendra de flor

El teu relat m'ha sorprès i m'ha colpit.

Potser perquè sento una estima especial per la terra de què parles i al mateix temps perquè reconec el sofriment i el repte continuat que suposa habitar-la, incrementat en el cas que algú pateixi una indefensió major, com en Keba.

Per tot plegat, les teves paraules m'han arribat molt endins.

Per a tu i per a ell, us envio un parell d'abraçades molt sentides,
Unaquimera

poder teixir per a en Keba, una samarreta que, a més de protegir-lo del sol que nafra la seva delicada pell, el protegís de la incomprensió i la fam. Pobre Keba! S'ha quedat en un raconet del meu cor. Gràcies pel relat, Avet blau.
Una abraçada.
Nonna_Carme

Guapo Relat i de tot... m'ha fet pessigolles la frase... convidat i alhora anfitrió.
Dues actituds combinades i que es complementen. Enhorabona !

la vida d'en Keba ha de ser un suplici. A més de la pobreça, de la fam, és un ser diferent dins d'una socitat que, probablement com la nostra, tolera amb dificultat les diferències. És difícil oblidar que al món hi ha gent que passa per moltes calamitats, guerres, verdaderes necessitats, però per si ho fos, tu ens ho has recordat amb un poema que, de tant en tant, ens hauria de fer venir a la memòria que hi ha gent que ha de fer un verdader esforç per sobreviure cada dia.
Una abraçada

Des de'aquest relat ens has fet entrar en una altra realitat, de la que sovint ens oblidem i que no tenim tan lluny.

Si ja és prou dura la vida a molts països africans, quan a sobre hi ha un problema afegit pot ser certament insoportable.

Una crema solar, que per a nosaltres es tan fàcil d'adquirir per a una persona del tercer món és un luxe , i pitjor encara quan és un producte de primera necessitat, com és el seu cas.

Envoltats de comoditats sovint oblidem que no és igual a tot arreu i que el món és molt injust.

Gràcies pel teu comentari al meu conte, de fet seria com l'altre cara del teu relat, mente que uns creuen tenir un gran problema perquè s'avorreixen els altres no tenen temps d'avorrir-se perquè en prou feines poden viure.

Una abraçada

Clara

fan aquelles preguntes tan estupides a quasi tots els mitjans , que per cert diu poc a favor dels periodistes .
Vostè creu que tothom té el que es mereix ?
Endavant !

M'ha sorprès aquest relat. La veritat és que he estat a l'Àfrica dues vegades i he vist albins, però mai m'havia plantejat que estarien millor a un país fred. Són tants els problemes que poden tenir: vista, rebuig social,...
Segur que en Keba, en el país dels núvols, tindria menys molèsties físiques. Ara bé, ja sé que depèn de moltes coses, però malauradament en quant el benestar psicològic i social tal vegada tindria un doble o triple estigma també al país del fred.
Els humans d'aquí i d'allà tenim la mania de desconfiar dels que són diferents.
Bell poema, en imatges i sentiments.

N'hi ha de tantes menes. La que més em preocupa és la d'esperit, la dels éssers afortunats que tenen de tot, però els manca el més important: la consciència de que en aquest món hi ha gent que viu en un estat de pobresa permanent, que no tenen en prou feines els aliments mínims per sobreviure. El contrast entre aquests móns em subleva. Sort que sempre queda l'esperança, el fet de saber que mitjançant un gest solidari i compromès envers els necessitats el món pot esdevenir un xic millor.
Aprofito aquest espai per felicitar-te pel llibre que t'han publicat. És tot un goig compartir-ho amb tu, Avet_blau.
Mercè